Que les plantes comencin a brotar o florir abans d’hora a causa de l’escalfament global és un fet que ja fa anys que s’ha demostrat científicament. Fins ara es considerava que els hiverns suaus provocats pel canvi climàtic n’eren la causa principal.
Ara, un nou estudi publicat a la revista científica ‘Nature Climate Change’ afegeix que la manca de pluja també provoca que les plantes brotin abans d’hora a l’hemisferi nord.
La relació entre la pluja i el despertament prematur de la natura
A l’hemisferi nord la freqüència de les pluges ha disminuït els darrers 30 anys i ara es demostra que aquest fet afecta també el calendari natural de les plantes. L’estudi, liderat per la Universitat Estatal d’Ohio, dels EUA, així com per Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, relaciona per primera vegada la manca de pluja i el despertament prematur de la natura.
Es constata, en aquest sentit, un avançament addicional de la primavera biològica d’entre 1,2 i 2,2 dies per dècada com a conseqüència de la minva en la freqüència de les pluges prevista en el present segle.
L’explicació rau en el fet que si plou menys hi ha menor presència de nuvolositat, per tant més hores de sol i, de retruc, temperatures més altes al migdia i més fredes a la nit, un fet que facilita l’acumulació de fred (hores de fred) necessàries perquè es produeixi la brotada de les fulles.
El present hivern confon més que mai els arbres
Josep Peñuelas explica que aquest hivern estem vivint una situació paradigmàtica per entendre els resultats d’aquest estudi: “No plou i tenim gelades i contrastos forts que han fet avançar la primavera de forma evident”.
L’investigador recorda que, tot i que l’estudi parla de clima, no hem de confondre la meteorologia d’aquest hivern amb la climatologia.
La situació que estem vivint ens ajuda a entendre com la manca de nuvolositat arriba a confondre les nostres plantes
El fet que es confonen tant els arbres si no hi ha núvols es deu que sense el filtre de la nuvolositat les plantes reben radiació solar durant moltes més hores al llarg del dia. De nit, en canvi, l’ambient es refreda més i gela amb facilitat. Els arbres perceben d’aquesta manera els senyals típics de l’arribada de la primavera: acumulen abans les hores de fred necessàries per iniciar la floració en hores nocturnes i també reben la radiació solar necessària durant el dia.
Tot plegat, sumat als contrastos de temperatura típics de la primavera, fa que els arbres es despertin de la dormició hivernal abans d’hora.
Si les plantes broten abans, comencen abans a fer la fotosíntesi i això afecta els cicles de carboni d’arreu del món. Saber que el descens de la precipitació afecta aquest ritme natural és un coneixement clau en les prediccions del canvi climàtic
Per dur a terme la recerca, l’equip ha mesurat els fluxos de carboni de la vegetació, ja que quan les plantes es desperten comencen a fer la fotosíntesi i canvien els fluxos de carboni. Han registrat “in situ” la sortida de les fulles i han comprovat a gran escala el canvi de verdor de la vegetació amb l’ajuda d’imatges de satèl·lit.
El ritme de la natura
El CREAF i el Meteocat duen a terme iniciatives ciutadanes que acosten els efectes del canvi climàtic als calendaris naturals de la societat.
Durant l’any 2021 es va llançar FenoTwin, una iniciativa que pretén elaborar mapes per veure com canvia la natura a cada estació, unint la feina de satèl·lits i de voluntaris que fan treball de camp des del territori. Els mapes resultants són els que s’anomena un “digital twin” o bessó digital.
L’observatori de ciència ciutadana RitmeNatura consta d’una vessant educativa amb escoles i està obert a tothom que vulgui participar-hi enviant-hi fotografies que evidenciïn els canvis que experimenta la natura.
