Els científics fa anys que estudien al detall els dos casquets polars del planeta. El monitoratge de l’Antàrtida i de l’Àrtic a través de satèl·lits d’alta resolució ha permès a la NASA seguir atentament l’evolució d’aquestes enormes masses de gel durant un període d’uns 16 anys. Però entre tots els canvis enregistrats durant aquest temps, n’hi ha un que destaca per sobre la resta: la pèrdua de massa de gel.
El desgel que s’està produint en aquests indrets s’està enregistrant a un ritme vertiginós i sense precedents en l’època moderna. Aquesta pèrdua desmesurada de massa gelada, afavorida per l’escalfament del planeta, està repercutint de manera directa en el nivell del mar i des del 2003 ja ha augmentat 1,4 cm.
Groenlàndia, la més perjudicada
Gràcies al seguiment exhaustiu i detallat, s’ha pogut observar com Groenlàndia ha estat responsable de les dues terceres parts de l’increment del nivell del mar, mentre que l’Antàrtida forma part de l’altre terç restant.
Des que es tenen aquests registres curosos de la capa de gel, entre el 2003 i el 2019, Groenlàndia ha perdut l’equivalent a 4,55 bilions (milions de milions) de tones de gel. Aquesta xifra representa una mitjana de 268.000 milions de tones anuals, mentre que l’Antàrtida el desgel se situa al voltant d’uns 118.000 milions de tones anuals.
Les temperatures altes no ho són tot
L’estiu passat les alarmes van saltar a l’Àrtic. Les intenses onades de calor que van afectar el Pol Nord durant els mesos estivals van provocar que aquest petit continent gelat perdés quantitats de gel enormes.
Però no només les temperatures altes per sobre del que és normal van ser les responsables del desgel, sinó que també les altes pressions o conegudes com a condicions anticiclòniques, van provocar que s’incrementés de la pèrdua de massa gelada.
De fet, el 2019 es van produir a Groenlàndia períodes de temps inusualment llargs sota condicions anticiclòniques. Aquestes altes pressions van inhibir la formació de núvols a la part sud del continent. D’aquesta manera, el cel serè va provocar que arribés més llum solar capaç de desfer més gel.
Al mateix temps, sense presència d’inestabilitat, hi va haver una manca de nevades i van quedar al descobert plaques de gel més fosc i nuu en algunes zones. De manera habitual, la neu té un poder més gran de reflexió solar que el gel. Així doncs, sense neu que reflectís els rajos del sol, i amb zones amb gel més fosc, l’absorció de calor va ser més alta i es va accelerar així la gran quantitat de desgel produït durant el 2019.
Un patró que no té aturador
A l’altra banda del planeta, al Pol Sud, l’Antàrtida occidental també va presentar una pèrdua de gel a un ritme molt elevat, però també hi va haver un augment de gel en el sector atlàntic de l’Antàrtida oriental, causat per un augment de les nevades, que ajudar a mitigar l’enorme pèrdua de massa gelada que s’observa durant els últims 20 anys també a l’Antàrtida, així com a la resta de glaceres d’arreu del planeta.
