Algunes llars barcelonines han detectat un increment de mosquits al llarg d’aquest mes de gener, malgrat les observacions d’aquest insecte, a Barcelona, fetes pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) no n’han detectat un increment anormal. Tampoc des del Servei de Salut Pública de Barcelona. L’augment de mosquits als habitatges, doncs, pot estar relacionada amb les eclosions d’ous que se solen produir a molts recipients de terrasses, balcons i finestres.
Generalment es produeix un increment de mosquits lligats a dies amb pluja, especialment destacable a principi de desembre, amb una llevantada que va permetre assolir la xifra dels 600 l/m2 anuals a la ciutat. El darrer dia de pluja del 2019 va ser el 21 de desembre, però des de llavors no ha plogut ni una gota fins aquest mateix 10 de gener.
L’arribada del fred més intens, a mitjans del mes de gener, dificultarà la proliferació de mosquits.
Desembre humit, però gener sec
Durant tot aquest període de 20 dies els jardins urbans han hagut de regar-se més i probablement s’han format alguns estancaments d’aigua. A més, la temperatura no ha estat excessivament freda durant les darreres setmanes, i menys en espais interiors. Entre una cosa i una altra la productivitat dels mosquits ha augmentat en alguns barris concrets de la ciutat, malgrat trobar-nos al gener, és a dir, en època hivernal.
En aquesta època de l’any, les causes principals de les eclosions dels ous de mosquits solen ser naturals, i a l’estiu o durant els períodes de temperatura més alta i amb absència de pluja, el regadiu és quan té una major importància com a causa de les eclosions. Les eclosions d’ous es donen després de 15 dies de la posta, aproximadament. Per tant, els mosquits actuals poden ser fruit de la pluja del desembre però, molt probablement, també hi tenen a veure els estancaments d’aigües domèstiques generades durant aquests primers dies de 2020.
Mosquit domèstic (Culex pipiens)
El mosquit que es detecta aquests dies és el mosquit domèstic, d’una mida de cinc a vuit mil·límetres. Alex Richter, investigador del CREAF, confirma que cap de les darreres observacions realitzades és de mosquit tigre.
Els insectes detectats, doncs, són mosquits urbans, de costums crepusculars i que piquen durant les nits. Estan molt lligats a l’activitat humana, ja que el seu hàbitat larvari són les aigües residuals de tota mena.
Mesures preventives i/o correctives
Aquest mosquit no explota en hàbitats naturals, sinó que aprofita aigües residuals domèstiques o de parcs i jardins. Caldrà doncs aïllar la massa d’aigua perquè resulti inaccessible als mosquits, sigui amb tancaments, teles mosquiteres, o altres intervencions físiques en el medi. Si tenim aigua estancada en testos, potser és millor retirar-la. En alguns casos (com ara les clavegueres estancades) és molt eficaç fer córrer l’aigua setmanalment, ja que les larves no poden viure en aigües no estancades.
