La salut dels arbres a la ciutat ha centrat part de l’interès ciutadà els darrers mesos. Després de la caiguda d’una palmera datilera que va causar la mort d’una jove al barri del Raval i amb la caiguda d’arbres als carrers de la ciutat aquests últims dies, sorgeixen molts dubtes sobre la seguretat de l’arbrat a la ciutat. L’Ajuntament ja ha avançat que aquest any no han caigut més arbres dels habituals, uns 155, però hi ha una altra dada que ens dona una idea de la dimensió del problema. Segons fonts del consistori a Barcelona aquest 2023 hi han mort 500 arbres per la sequera, que s’aniran retirant paulatinament.
Joan Guitart, cap d’àrea de gestió d’arbrat a Parcs i Jardins, detalla que “l’estrès hídric produeix abans la mort de l’arbre més que no pas la caiguda. El que fem és desplaçar un equip i talar l’arbre una vegada identificat perquè no pugui causar problemes per caiguda. En tenim identificats 500 en els 10 districtes de la ciutat.”
Espècies més resistents a la sequera
Per mirar de fer front a aquest problema, que amb el canvi climàtic anirà en augment, ja fa uns anys que l’Ajuntament està substituint algunes espècies d’arbres per fer-les més resistents a la sequera. A Barcelona ja s’estan provant la tipuana, amb les seves característiques fulles grogues, i la xicrandra. En el cas de l’arbre conegut com ipé, encara s’està estudiant si a banda de la seva adaptabilitat a un clima sec també és prou resistent. En el cas dels arbres més característics de Barcelona, els plàtans, es mirarà de conservar-los a les avingudes més emblemàtiques com ara la Rambla o el passeig de Gràcia, però es mirarà de substituir-los progressivament també per raons de sequera.
La clau, la gestió de l’aigua
L’expert en gestió de seguretat d’arbres, l’alemany Frank Rinn, present al Congrés Nacional d’Arboricultura, afirma que “a més sequera i menys aigua això comporta arbres més fràgils, perquè els fongs ataquen més ràpidament un arbre sec i això el fa més vulnerable. Això també fa que els tècnics responsables de l’arbrat a les ciutats hauran de disposar de més eines per fer diagnòstics més ràpids per controlar la salut dels arbres. L’aspecte clau per mirar de fer front a aquest problema és la gestió de l’aigua. Quan plou, la pluja no pot simplement malbaratar-se, l’hem de mantenir el màxim temps possible a la ciutat. L’aigua de la pluja s’ha de mantenir a prop dels arbres, sota terra, i tot plegat significa que la responsabilitat per aconseguir-ho no només depèn de Parcs i Jardins, també des d’Urbanisme hi han de donar solucions.”
