El mes de juny és un mes de flors als carrers i jardins de Barcelona. Aquests dies ja floreixen amb força les tipuanes, un dels arbres més nombrosos a la ciutat de Barcelona.
Les tipuanes comparteixen floració amb arbres com les xicrandes, els til·lers, l’acàcia de Constantinoble, l’eritrina cresta de gall i l’arbre de foc.
Les flors de les tipuanes tenyeixen les capçades i encatifen els carrers de la ciutat
Aquesta setmana ha esclatat la floració de les tipuanes a la ciutat de Barcelona i al litoral català. La tipuana (“Tipuana tipu”) és una espècie nadiua de països com Bolívia, l’Uruguai, el Paraguai i del nord de l’Argentina. En castellà es coneix amb el nom de “palo rosa”, un nom que prové del color rogenc de la seva resina.
És un arbre molt abundant, per exemple, a la ciutat de Buenos Aires, on floreix al desembre. Des de fa molts anys també és un dels arbres que poblen la trama urbana de Barcelona, on el clima temperat de la capital catalana n’afavoreix la presència. La tipuana va ser introduïda a principis del segle passat per Jean-Claude Nicolas Forestier.
La tipuana floreix el mes de juny a Barcelona, tot i que el punt òptim de la floració oscil·la uns dies amunt i avall en funció de les condicions meteorològiques de les setmanes i mesos precedents. Enguany la floració s’està produint a mitjans de mes, uns dies més tard que l’any passat, any marcat per la calor intensa a finals de primavera.
Aquest arbre no es conforma a mostrar les nombroses flors ataronjades que poblen la seva capçada, sinó que a més en deixa caure milers al terra i tenyeix d’aquesta manera totalment voreres i carrers d’una espècie de confeti floral.
On en podem trobar?
De tipuanes en trobem a tota la ciutat ja que, tot i que des de fa anys s’aposta per augmentar la diversitat d’espècies, encara és una de les més presents a Barcelona, juntament amb el plataner i el lledoner. S’utilitza sobretot en alineacions d’arbrat viari —preferentment en carrers molt amples, passeigs i places— i en peus aïllats en parcs. És una espècie poc coneguda en altres països europeus pel fet de ser sensible a les glaçades. És apreciada per la seva ombra, per la floració espectacular i pel fet d’atreure pol·linitzadors.
Els exemplars més valuosos, inclosos en el Catàleg d’arbres de l’Ajuntament de Barcelona, els trobem al passatge de Maluquer (Sant Gervasi) i són considerats dels primers que es van plantar a la ciutat. També són especialment bells els de la plaça de Sant Felip Neri, nascuts el 1933 i plantats després que una bomba destruís tres cases de la placeta durant la Guerra Civil. El catàleg també inclou els exemplars de la plaça del Nord (Gràcia) i un exemplar que viu a la plaça del Virrei Amat, nascut l’any 1956. A banda, cal destacar un exemplar monumental de la plaça de Carles Buïgas, a Sants-Montjuïc, procedent de les primeres plantacions realitzades als anys 20 del segle passat.
