La pandèmia ha suposat un parèntesi, sobretot els primers mesos, en què els nivells de contaminació a Barcelona van disminuir i es van situar a nivells inferiors als que teníem el 2019. A poc a poc, però, la mobilitat privada —responsable del 70 % de les emissions— s’ha anat recuperant i aquest hivern, el NO2 s’ha situat a nivells molt similars als d’abans de la pandèmia en algunes estacions, com la de l’Eixample.
“Els darrers mesos, els nivells de NO2 estan augmentant clarament i estem en situació de tornar a incomplir la normativa europea en algunes estacions”, constata l’investigador de la UAB i doctor en ciències ambientals, Miquel Ortega. Assenyala com a principal causa el creixement de la mobilitat privada “que s’ha recuperat, mentre que el nombre d’usuaris de transport públic ha caigut un 20 %”.
O bé establim una ZBE més exigent, vetant l’entrada a més vehicles contaminants, o bé establim un altre sistema que rebaixi el volum de trànsit global, com són les taxes de congestió i de contaminació
Segons Ortega, per aconseguir millorar la qualitat de l’aire “s’ha d’actuar sobre els elements més contaminants, com el transport privat i de mercaderies motoritzat”. I, en aquest sentit, considera que amb la zona de baixes emissions actuals de Barcelona no n’hi ha prou. “O bé establim una ZBE més exigent, vetant l’entrada a més vehicles contaminants, o bé establim un altre sistema que rebaixi el volum de trànsit global, com són les taxes de congestió i de contaminació”, remarca Ortega.
Les taxes de congestió són impostos que graven la circulació de vehicles a l’interior d’una àrea determinada, amb independència del nombre i la llargada dels desplaçaments efectuats durant el seu període de vigència, que té l’objectiu de reduir-ne la congestió. Les de contaminació són impostos específics per als vehicles més contaminants.
El problema és la contaminació estructural, no els pics
Segons Ortega, cal tenir clar que el problema de la contaminació a Barcelona “no se solucionarà només si desapareixen els pics de contaminació”. Això, diu, és perquè la ciutat “té un problema estructural” amb uns nivells mitjans de contaminants “que són els que anem respirant durant tota la vida i són els que causen un impacte sobre la salut”.
