Durant més de 25 anys, Michel André, director del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha estat navegant les aigües d’arreu del planeta captant tot tipus de sons naturals i artificials. En una conferència aquest dilluns al Sónar+D ha explicat com la tecnologia ens ha permès escoltar el fons marí i veure com l’estem alterant.
Amb pràcticament absència de llum, als oceans el so és sinònim de vida. És la manera que tenen els seus habitants de comunicar-se entre ells. Però què passa quan, com sempre, els humans interferim en aquest fràgil ecosistema i hi afegim els nostres propis sorolls?
Segons André, “l’efecte menor que produeix l’excés de soroll artificial sota el mar és l’emmascarament de la informació acústica entre dos companys de grup”. Això, afegeix, pot acabar causant-ne la mort “perquè poden varar en una platja o xocar amb embarcacions”. Hi ha sorolls, a més, que són tan forts que causen, directament, la mort del receptor.
La contaminació acústica del mar per part de l’home fa més de 100 anys que es va iniciar. “El transport marítim, les maniobres militars, les operacions de recerca de petroli, les construccions… Tot plegat comporta una càrrega acústica que fins fa relativament poc hem ignorat totalment”, explica André. Actualment, però, la tecnologia ha evolucionat prou per detectar aquests sorolls i determinar com estan malmetent el medi natural.
Revertir la contaminació acústica
Però hi ha una bona notícia en tot això. A diferència dels residus que llencem al mar, que perduren durant anys, revertir la contaminació acústica és més fàcil. Només cal apostar per tecnologies més silencioses que no pertorbin els ecosistemes marins: “De la mateixa manera que sabem protegir del soroll de la sala de màquines els passatgers d’un vaixell, podem fer embarcacions que també protegeixin d’aquest soroll la vida marina”, ha posat d’exemple André.
