Segons les dades de Copernicus/EMCWF, fa més de 10 anys que el planeta no té un mes més fred que el que seria normal per al període de referència que va de l’any 1981 al 2010.
El mes d’abril no ha fallat tampoc i ha tornat a ser un dels més càlids mai registrats. Ha quedat en un meritori segon lloc només superat per l’abril de 2016, amb només 0,01ºC més que enguany a escala planetaria. Les darreres estimacions indiquen que el 2020 passarà a la història també com un dels més càlids.
📢April #temperature highlights from #Copernicus #C3S:
🌡️Globally, last month was on a par with the previous warmest April in our record (2016)
🌡️In Europe, well above average in some western countries, but below average in the northeastMore detail➡️https://t.co/V6jEDuEJwr pic.twitter.com/lcfAxXBaIc
— Copernicus ECMWF (@CopernicusECMWF) May 5, 2020
La darrera vegada, el 2008
El juny del 2008
té, de moment, l’honor dubtós de ser el darrer mes en què la temperatura mitjana a nivell planetari va ser inferior a la qual s’esperava. Concretament, -0,02 ºC per sota de la mitjana d’aquell més de juny.
Des de l’any 2000, només 16 mesos han tingut a escala planetària temperatures per sota de la mitjana, més de la meitat, concentrat el mateix any 2000, en què fins a nou mesos tenen una anomalia negativa.
Des d’aleshores, dos mesos al 2001, dos més al 2004 i tres mesos el citat 2008 que, de moment, és la darrera vegada que a escala mundial hem tingut un mes més fred del que s’esperava.
A Europa, més irregularitat
En ser un territori més acotat, les anomalies aquí són més grans, tot i que la tendència cap a un escalfament també és ben present.
En el cas europeu, el darrer mes en què la temperatura va quedar per sota de la mitjana va ser fa menys d’un any, el maig del 2019, amb -0,003 ºC d’anomalia negativa.
Ara bé, per trobar un període fred de debò, cal remuntar fins al febrer i març del 2018, amb anomalies negatives continentals que van fregar els 1,5 ºC respecte de la mitjana en un període que ens va deixar fins a sis nevades a Barcelona.
Tot i que les dades semblen més positives que les planetàries, el cert és que la tendència és exactament la mateixa, per bé que en un territori més petit. Des de l’any 2010, menys del 20 % dels mesos tenen temperatures per sota de la mitjana, mentre que les anomalies positives són cada cop més grans i més nombroses, un fet constatat també a Barcelona.
Sense anar més lluny, l’hivern d’enguany ha acabat com el més càlid de la història a escala continental, amb més de 3 ºC de desviació respecte de la mitjana, però amb indrets als països de l’est en què la desviació superava els 6 ºC.
El darrer període anual fred, encara més lluny
Si trobar un mes fred és cada cop més difícil, trobar un període anual fred encara ho és més. En l’àmbit europeu cal remuntar al període comprès entre el juliol del 2005 i el juny del 2006, fa gairebé 15 anys.
A escala planetari encara cal remuntar més, concretament al període de novembre del 2000 a l’octubre del 2001. Gairebé 20 anys per trobar un any en què la temperatura mitjana quedés per sota de la del període 1981-2010. El canvi climàtic és una realitat.
