Que tornarà a ploure ningú no ho dubta però, segons els models, no serà aviat. Per això, segons el climatòleg i catedràtic de Geografia Física de la UB, Javier Martín Vide, ja s’està tardant a activar la fase d’emergència. “Jo soc més partidari de declarar ja l’emergència per sequera, aquesta fase de preemergència pot crear una idea equivocada que la situació no és veritablement greu“, ha explicat a betevé.

Creu que s’haurien d’aplicar més mesures per estalviar fins a l’última gota d’aigua, tot i que reconeix que no hi ha cap fórmula màgica arribats a la situació actual. La baixada de la pressió de l’aigua hi pot ajudar, diu, però segurament, creu Martín Vide, no serà suficient: “En cas extrem s’haurà de recórrer a vaixells amb aigua, tot i que no són una gran solució, per la capacitat que tenen”.

“Ens hem de preparar per a la sequera següent, que podria ser encara pitjor”

El més important, afegeix, és aprendre la lliçó i, un cop torni la pluja, començar a pensar en la sequera següent, “que podria ser encara pitjor”. Destaca que s’ha de dependre menys dels embassaments, els quals “ens hem d’acostumar a veure mig buits bona part del temps”.

Ens hem d’acostumar a veure els embassaments mig buits bona part del temps”
Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la UB

El que s’hauria de fer, subratlla, és prendre mesures “de caràcter estructural” que permetin, per exemple, reduir dràsticament l’aigua que es fa servir en els regadius i aprofitar al màxim les aigües residuals, mitjançant processos de regeneració d’aigua. De fet, aquesta és una aposta que ja estan impulsant les administracions, amb la construcció d’una planta que recicli l’aigua del riu Besòs, que es preveu que estigui construïda d’aquí a tres o quatre anys.