Aquest dimarts, 1 de setembre, uns minuts abans de la sortida del sol, a les 7.16 h, s’ha pogut observar l’illa de Mallorca des de la ciutat, malgrat que l’estiu és el pitjor moment de l’any per poder veure l’illa des del cim de Collserola.
Ha estat un albirament força tènue, ja que aquella hora augmenta l’activitat a la ciutat i, en conseqüència, la contaminació de l’aire. També hi havia valors moderats d’humitat atmosfèrica que en dificultaven la visió.
La 1º #Mallorca d'aquest estiu, l'hem vist avui! (l'@alfons_pc tb) tot i els fluxs marítims a SesIlles, la Hr i fins i tot l'NO2 d'aqsta fumera del port davant el P.Major :- ) L'he sobrecntrastada una mica xdestacar el fum. Es veia venir; adjunto tb wtsps meus ahir amb un company pic.twitter.com/m8AVVhRC52
— Horitzons llunyans (@finestresdaire) September 1, 2020
Per què l’estiu és el pitjor moment per fer avistaments?
Segons les observacions del fotògraf de llarga distància, Marc Bret, feia dos estius que no es veia la silueta de la serra de Tramuntana. La darrera vegada va ser el 2017, concretament l’1 de juliol, el 17 de setembre i el 19 de setembre. En aquelles ocasions, sobretot la de l’1 de juliol i l 17 de setembre, Bret explica que es van produir avistaments molt clars i, igual que el d’aquest dimarts, es van produir després d’una entrada d’aire fred, sobretot a les capes altes de l’atmosfera.
També durant l’estiu del 2016 es va poder albirar l’illa durant el tram final de l’estiu, concretament el 15 i el 16 de setembre.
“Les mallorques d’estiu solen ser en contextos de frescor, a l’inrevés de les més típiques de la resta de l’any“, afirma Bret, i afegeix que a l’estiu “els sistemes convectius tendeixen a arribar més amunt i l’aire net queda a les capes altes de l’atmosfera”, contràriament al que passa a l’hivern. A més, explica Bret, durant els estius es genera molta pols en suspensió, els terrenys estan secs, les brises son intenses i en conjunt la visibilitat empitjora a diferents altures de l’atmosfera.
Per una altra banda, la circulació de masses d’aire a gran escala planetària es redueix, respecte a l’hivern, i això n’impedeix l’intercanvi. De fet, gran part dels avistaments tenen relació amb ventades, generalment de ponent, que ressequen l’aire, i al pas de pertorbacions atlàntiques aquestes dues situacions meteorològiques són més pròpies dels mesos hivernals.
El millor moment per fer avistaments són, doncs, els mesos d’hivern, quan el sol surt pel sud-est i il·lumina els contorns de la serra de Tramuntana. Durant la posta de sol també és possible observar l’illa, perquè es fa de nit més aviat a Barcelona que a Mallorca i pel fet que, durant uns pocs minuts, estigui més il·luminada l’illa que la ciutat. Això en propicia la visió.
L’inici de la temporada 2020-21, molt primerenca
La temporada d’albiraments 2019-20 va començar, després del parèntesi de l’estiu passat, el 3 d’octubre, i durant els darrers mesos s’ha pogut veure en diverses ocasions, la darrera el 17 de maig. Un dels trets més característics dels albiraments d’aquest any va ser el parèntesi de més de 50 dies sense observacions, concretament entre principis de març i finals d’abril.
L’albirament d’aquest dimarts pot considerar-se el primer de la temporada 2020-21 i seria el més precoç dels darrers dos anys, ja que el 2018 no es va poder observar l’illa des de Barcelona fins al 25 d’octubre.
