Foto: Àngel Galán

L’ambient anticiclònic, amb cel serè i poc vent, que s’ha instal·lat a casa nostra aquesta setmana ha fet aparèixer alguns dubtes sobre com utilitzar els termes gelada, gebrada, glaçada i rosada.

Glaçada

Un article del meteoròleg Joan Arús apunta que cal puntualitzar la diferència entre gel i glaç: “Parlarem de gel quan és producte artificial i, de glaç, quan ve de la natura“. A més, també cal tenir present que la glaçada no és cap hidrometeor (relacionat amb l’aigua), sinó un fenomen tèrmic. En aquest sentit, el ‘Diccionari de meteorologia’ del Termcat defineix la glaçada com la disminució de la temperatura de l’aire fins a un valor igual o inferior als 0 ºC i és això el que provoca que es glaci l’aigua dels recs, dels llacs, del sòl…

Gebrada

La gebrada és una precipitació en forma de gebre. La distingirem per la formació de cristalls de glaç, que provenen de la sublimació del vapor d’aigua, i gotes d’aigua subfoses que es congelen i es dipositen sobre els objectes amb què entren en contacte, quan tenen una temperatura per sota els 0 ºC.

Rosada

La diferència principal amb la gebrada és que es forma amb una temperatura per sobre dels 0 ºC. Es tracta, doncs, de gotes d’aigua que provenen de la condensació del vapor d’aigua present a l’aire que és prop de la superfície terrestre. És molt habitual quan la superfície de cotxes o vegetació es refreda més que l’aire que hi ha al seu entorn. La rosada s’anomena rou en mallorquí, banyadura en menorquí i ros o reixiu en valencià.

Gelada

La gelada és un tipus de rosada, la diferència principal és que els cristalls de glaç es formen per contacte directe amb el vapor d’aigua de l’atmosfera a l’estat sòlid, i prenen un aspecte com de vellut cristal·lí i blanc, en lloc d’una crosta envidriada, relliscosa i transparent. La gelada es forma quan hi ha cel ras i poc vent, mentre que en la gebrada el cel és emboirat, com va passar per les dates de Nadal del 2018 a moltes comarques catalanes.

Dimecres al matí podran tornar-se a formar alguns d’aquests fenomens meteorològics a molts indrets.