La formiga boja ja ha niat a tres punts de la ciutat. Són els entorns del cementiri de Montjuïc, els Jardins de Mossèn Costa i Llobera i la mateixa plaça de Catalunya. Aquesta espècie, exòtica i invasora, no és la primera vegada que es troba a Barcelona. Ja fa quatre anys que el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat va localitzar-ne la primera colònia a una rotonda del Port de Barcelona. Dos anys després finalitzar un tractament per intentar erradicar-la.
De moment, els experts han decidit que cal esperar per observar què passa amb la formiga boja i veure si apareixen punts nous. En aquest sentit, assenyalen que hi ha un factor que pot frenar-ne la propagació: la sequera. En els darrers dos anys, els experts han detectat que moltes espècies exòtiques invasores no s’adapten bé a les condicions meteorològiques amb temperatures més altes i menys humitat.
Una espècie exòtica invasora sense risc per a la salut
La formiga boja és originària de l’Àfrica Tropical i rep el nom pel seu comportament errant quan camina. L’espècie té una elevada capacitat destructiva i pot arribar a ser una plaga en edificis, infraestructures i conreus. Tanmateix, segons explica el responsable d’espècies invasores de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ruiz, en l’àmbit urbà no suposa cap risc per a la salut i no preocupa tant com altres espècies invasores. “En l’àmbit que la trobem ara, la ciutat, no és de les més conflictives, però si que pot tenir un efecte en les espècies autòctones”, matisa.
Per aquest motiu experts com Roger Vila, biòleg de Bionet, expliquen que primer cal estudiar l’impacte que pot tenir la formiga boja en l’àmbit local a Barcelona. “Està per veure com es comportarà l’espècie, i plantejar-ne l’erradicació mateix ara ho veiem inviable“, comenta. Per aquest motiu, la Generalitat i els experts volen saber si es localitzen altres punts i comprovar si l’espècie es propaga o redueix, abans de plantejar qualsevol actuació.
El Departament d’Acció Climàtica ha explicat a betevé que en el cas del nucli de plaça Catalunya, un espai molt delimitat, es pot plantejar amb l’Ajuntament de Barcelona un control i tractament. Però primer cal tenir una visió metropolitana per saber si cal fer un pla integral.
La sequera, un factor que pot controlar-ne la propagació
Des de la Generalitat es recorda que la formiga boja “té un gran nucli que progressa des del sud de la península“, i per aquest motiu és probable que l’espècie faci salts nous i que aparegui en diferents punts del territori. En aquest sentit, però, entra també en joc també la sequera. El experts han observat que amb els pics de calor hi ha moltes espècies invasores, acostumades a climes tropicals, estan reculant perquè no troben prou humitat per viure-hi.
Un exemple seria el cas de la formiga argentina. “Hi ha llocs on està desapareixent i tornen a aparèixer les formigues autòctones. El mateix passa amb vespa asiàtica, i aquest any hem detectat punts on hi ha hagut una reducció entre un 50 % i un 70 % de la densitat de vespers, sense fer res, sense cap tipus d’actuació”, explica Roger Vila. “Per tant, això que s’espera que s’expandeixi per tot arreu i que comenci a sortir en diferents punts jo ho posaria entre cometes“, puntualitza.
