Barcelona té una extensió de 101.39 km², en una trama contínua que s’allarga des del Besòs fins al Llobregat i de Collserola fins a mar. No obstant això, hi ha dues petites porcions de territori municipal que queden totalment isolades de Barcelona. Un enclavament al qual s’accedeix estrictament sortint del municipi.
Entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental
El cas és que Barcelona té un enclavament. De fet dos, tot i que un és ben petit, de només una quinzena d’hectàrees.
Un enclavament es defineix per l’Institut d’Estudis Catalans com un “territori enclavat dins un altre amb característiques geogràfiques, administratives o polítiques diferents”. I aquest és el cas de Santa Creu d’Olorda, a Collserola. Un territori d’unes 200 hectàrees que queda envoltat per Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Cugat del Vallès. Tres municipis i dues comarques diferents encerclen aquest enclavament barceloní.
El cas de Santa Creu d’Olorda
L’enclavament de Santa Creu d’Olorda és un cas amb una història al darrere. Es tractava d’un territori vinculat històricament a Molins de Rei.
L’historiador Jesús Mestre, del ‘Diari el Jardí’, ens explica que va ser el 1820 quan Santa Creu d’Olorda va decidir constituir-se com a municipi independent. Un municipi que va durar poc: només 95 anys.
Mestre continua el seu relat explicant-nos que el 1915, per raons econòmiques, Santa Creu d’Olorda es va veure obligada a deixar de ser municipi i va oferir a les seves finques la possibilitat d’adherir-se a Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat o a Sarrià.
I aquí rau l’origen de l’enclavament barceloní. La majoria de finques van triar pertànyer a Molins de Rei, però algunes (inclosa l’església preromànica) van decidir pertànyer a l’antic municipi de Sarrià.
Jesús Mestre conclou que el 1921, quan Sarrià va passar a formar part de Barcelona, els territoris annexionats de Santa Creu d’Olorda van passar també a la capital catalana.
En total, tres parts van quedar annexionades: la més gran, on se situen el conjunt monumental de Santa Creu d’Olorda i la Masia de Can Calopa, és l’enclavament més important que té la ciutat. Una mica més al sud, una petita parcel·la de poques hectàrees al turó de la Peça. I encara més al sud, i ja enganxada a la trama contínua de Sarrià (i posteriorment, Barcelona) un tercer territori.
Un terreny en disputa també al segle XXI
No fa gaires anys, el 2014, encara hi va haver una disputa important entre Molins de Rei i Barcelona per una part dels terrenys de Santa Creu d’Olorda que el consistori molinenc entenia que havia de formar part de Molins de Rei.
L’enclavament continua formant part de Barcelona i s’hi pot accedir per carretera des del Baix Llobregat (per Molins de Rei) o des de Barcelona per la carretera que surt de Vallvidrera passant pel coll de Can Pasqual, moment en què la carretera passa un tram pel Vallès Occidental i un petit tros pel Baix Llobregat abans d’arribar a Santa Creu d’Olorda.
