Els embassaments de les conques internes de Catalunya continuen guanyant reserves hídriques, però ja a un ritme menor del que ho feien fa uns dies. És un ritme que es preveu que continuï a la baixa perquè ara mateix no hi ha grans episodis de pluja a la vista.
Continuem guanyant, però cada cop menys
Queda clar que s’ha aturat el cop i que hem tingut ara un primer punt d’inflexió. Les reserves hídriques de les conques internes de Catalunya no paren d’augmentar des de l’episodi de pluja de principis del mes de març i, tot i que el ritme d’entrada s’ha alentit, la bona notícia és que encara entra als embassaments més aigua de la que en surt.
La nota més preocupant, de moment, és que es presenta al davant un període que podria ser dilatat en el temps sense que s’esperi cap episodi de pluja.
El ritme de pujada, que va arribar als 2,5 hm³ en un sol dia a principis d’aquesta setmana gràcies a la pluja i el desglaç, s’ha anat aturant des d’aleshores. Els rius, que encara baixen amb un cabal digne, continuen abocant aigua, però les dades fan pensar en un alentiment més clar o fins i tot una aturada en l’augment de les reserves hídriques d’aquí a uns dies.
I la neu del desglaç?
De fet, si continuem en tendència positiva és, en bona part, gràcies encara a la presència de neu al Pirineu. Una neu que està accelerant la seva fosa amb aquesta nova entrada d’aire càlid i que, probablement, torni a deixar descobert de neu bona part dels Pirineus.
El desglaç, per tant, té ja ben poca corda i, tot i que la lenta infiltració fa pensar més en un alentiment en l’entrada d’aigua més que en una aturada total, el cert és que no som pas davant d’un escenari òptim.
En la mateixa situació que a mitjans de desembre
En el darrer mes, les reserves han guanyat un total de 22 hm³ d’aigua. Una grandíssima notícia que ha trencat un descens continu que s’allargava feia nou mesos, des del juny de l’any passat.
La realitat és que aquest guany, tot i que sembli important, suposa un augment de només tres punts en el total de les conques internes i de prop de quatre al sistema Ter-Llobregat.
Un augment de 22 hm³ en uns embassaments que tenen una capacitat total propera als 700 hm³. Som en el mateix punt que a principis de desembre, quan els embassaments se situaven també al 17,6 %.
Encara per sota de la sequera del 2008
Per posar-nos una mica en context, aquest diumenge 7 d’abril les conques internes de Catalunya situaven les seves reserves en el 17,6 %. La situació és millor que fa un mes, quan estàvem al 14,4 % i en descens, però el registre continua molt per sota de la marca mínima que ens va deixar la sequera del 2008: 21,13 %.
En termes absoluts, per poder arribar a aquest llindar del 21 % faltarien encara 23 hm³ i, tenint en compte que hem guanyat 22 hm³ al darrer mes, podem dir de forma molt barroera que aquest mes de març extremament plujós haurà aconseguit deixar-nos a mig camí entre el mínim de la sequera actual i el mínim de la sequera del 2008. Hi ha molta feina per fer encara i la sequera, evidentment, continua vigent.
El govern ha afirmat aquesta mateixa setmana que només abandonarem la situació d’emergència quan els embassaments arribin al 27/28 %, una dada que es va assolir per darrer cop el març de l’any passat. Faltarien encara més de 65 hm³ d’aigua als embassaments per poder arribar a aquesta marca. Més de tres cops l’aigua guanyada el darrer mes. Altre cop, molta feina encara.
Una setmana més sense que l’abril faci la feina
Una feina que va començar el març però que l’abril no vol continuar, si més no de moment.
Els models a més curt termini no indiquen esperances per a la pluja general i abundant durant els propers set dies, com a mínim. Només el pas d’un solc poc actiu podria trencar la manca de pluja aquest dimarts, i no sembla pas que hagi de deixar ni grans pluges ni tampoc gaire extenses.
L’abril és el mes de l’any que, estadísticament plou més dies. La realitat, però, és que de moment la pluja no ens arribarà fins, com a mínim, mitjans de mes. I encarrilarem ja la segona quinzena de l’abril.
Tot i que la situació actual ens ha permès agafar una mica d’aire, el cert és que convindrien més regades abans no arribi l’estiu, una estació en la qual poc es pot confiar per augmentar o ni tan sols mantenir les reserves hídriques de casa nostra.
