El 18 de febrer va aterrar a Mart el robot Perseverance de la NASA, dissenyat per conèixer si el planeta vermell en el passat ha tingut condicions habitables i vida microbiana. També pretén intentar facilitar possibles missions futures tripulades, tot examinant si existeix aigua subterrània o bé si es pot produir oxigen a l’atmosfera. El Perseverance, a banda, també continuarà aprofundint en l’estudi del clima de Mart, les tempestes de sorra o les condicions ambientals.
Com de gran és el planeta Mart? Principals diferències entre el planeta vermell i la Terra
Mart és més petit que la Terra: el seu diàmetre és aproximadament la meitat (6792 km) i més o menys el doble del de la Lluna. Això implica que la seva gravetat sigui un 63 % inferior que la nostra. Dins de l’esfera de la Terra hi podríem encabir, aproximadament, sis planetes Mart.
Mart es troba més lluny del Sol que la Terra, i això fa que hagi de de recórrer un camí molt més llarg que el nostre al voltant del Sol. És per aquest motiu que un any a Mart consta de 687 dies de la Terra. Un dia solar a Mart dura 24 hores i 39 minuts (es parla de “sol”).
La temperatura mitjana és de -63 ºC a Mart, a la Terra de +15 ºC gràcies als gasos d’efecte hivernacle de la nostra atmosfera, clarament més densa.
L’atmosfera de Mart: unes 100 vegades menys densa que la de la Terra
L’atmosfera marciana és molt tènue, això fa que el pes de l’aire sigui molt més baix. La pressió mitjana en superfície a Mart volta els 600 pascals (Pa). A la Terra, en canvi, és unes 100 vegades superior. La pressió normal a nivell del mar és de 1013 hectopascals (hPa).
- L’atmosfera terrestre està formada bàsicament per un d’oxigen (21 %), nitrogen (78 %) i argó (0,9 %). A banda de gasos traça. Aquesta és la composició d’una atmosfera seca. En realitat, però, conté altres gasos d’efecte hivernacle com el CO2, metà, ozó o el vapor d’aigua, aquest darrer en proporció variable en funció del punt de la Terra i de l’època de l’any. A més, també hi trobem partícules i gasos contaminants, naturals i antròpics.
- La composició de l’atmosfera a Mart és bàsicament de CO2 (95 %), nitrogen (2,7 %) i argó (1,6 %). Conté també traces d’oxigen, vapor, aigua o metà, entre d’altres.
Joan Anton Català, astrònom i divulgador científic, explica que Mart va perdre el camp magnètic en el passat, un fet que va implicar una pèrdua gradual d’atmosfera.
Mart està encara en procés de pèrdua d’atmosfera. Se sap que fa milers de milions d’anys era molt més densa i que el CO2 feia que l’efecte hivernacle fos notable. La temperatura era molt més alta i, per tant, hi podia haver aigua líquida en superfície, rius i llacs
Mart, un planeta ric en aigua
Segons explica Joan Anton Català, Mart va ser un planeta ric en aigua en el passat. Actualment, però, encara n’hi ha, per bé que que es troba glaçada en superfície, a pocs centímetres de profunditat a prop del pol nord i el pol sud, així com als propis casquets polars. En realitat, afegeix Català, hi ha gel d’aigua i gel de diòxid de carboni.
Que hi havia gel a Mart ja se sabia feia temps gràcies als telescopis. La primera vegada que es va palpar a ser el 2008, quan la sonda Phoenix de la NASA va rascar el sòl a prop del pol nord i va enviar-ne les fotos del gel.
El gel també pot ser present dins d’alguns cràters pròxims als pols, tal com mostra el vídeo del cràter Korolev, generat combinant diverses fotografies i informació topogràfica, de la missió d’exploració espacial Mars Express, de l’Agència Espacial Europea (ESA).
El que veiem de color blanc és gel d’aigua. Les imatges mostren una gran extensió de gel d’aigua, d’aproximadament 1,8 km de gruix. L’amplada del cràter és de 82 km. Es tracta d’un dipòsit de gel no polar protegit de la sublimació i l’escalfament per les parets del cràter. La neu de la cresta del cràter es forma per condensació, no precipitació.
Hi ha estacions de l’any a Mart?
Les estacions de l’any a la Terra es produeixen perquè l’eix de rotació de la Terra està inclinat, concretament 23,5 graus. Aquesta inclinació fa que la Terra, en el seu viatge anual al voltant del Sol, hi hagi hemisferis que queden més o menys exposats als raig solars.
Mart té un eix de rotació similar al nostre, concretament de 25 graus, per tant, també té estacions de l’any. Es tracta, però, d’estacions més extremes que les nostres, no tant per aquesta inclinació de l’eix de rotació, sinó perquè l’òrbita de Mart és més el·líptica (menys rodona). Això fa que en alguns moments de l’any Mart estigui més a prop del Sol que d’altres. Aquí, a diferència de la Terra, sí que es nota pel que fa a temperatura.
Les estacions són de duració variable a Mart, no totes iguals. Duren aproximadament el doble que les nostres.
Mart té núvols, però no generen precipitacions
A Mart hi ha núvols, per bé que no són exactament com els nostres. D’una banda hi ha núvols de pols marciana generats pel vent. De fet, tal com passa a la Terra, el Sol arriba més directament a l’equador que als pols, un fet que implica escalfament diferencial del terra, i que es formi vent i corrents de circulació a gran escala.
El vent pot aixecar núvols de sorra (dimoniets o remolins menuts). Segons explica Joan Anton Català, “a vegades es produeix una conjunció de dinàmiques que fan que s’aixequin grans quantitats de sorra en suspensió (tempestes de sorra). Es formen grans núvols de pols que poden implicar absorció de la llum solar, i també variacions de temperatura notables”. De fet, destaca que aquest és un dels objectius d’estudi de l’estació meteorològica (MEDA), incorporada al Perseverance.
A Mart també s’ha comprovat que hi ha núvols de gel d’aigua formats per petites partícules de gel (no d’aigua líquida, una fase que no és present a Mart). Aquests núvols han estat detectats just damunt dels cims dels grans volcans marcians (de diversos quilòmetres d’altura). Es creu que la circulació d’aire marcià en interacció amb aquests grans relleus, pot afavorir que s’elevin cristalls de gel del terra (humitat) i aquests acabin conformant núvols de gel d’aigua damunt d’aquestes grans muntanyes. Es tracta de núvols d’evolució diürna, tot i que també tenen variacions estacionals.
Finalment, a Mart també hi ha núvols noctilucents, un tipus de núvol molt tènue ubicat a l’alta atmosfera, a molts quilòmetres d’altura. Aquests núvols també són presents a la Terra.
Hi fa gaire fred a Mart? Com es registra la temperatura?
A Mart hi ha actualment tres estacions meteorològiques actives, totes emplaçades a l’equador marcià. Una la porta el Perseverance al cràter Jezero. S’anomena MEDA. També hi ha operativa l’estació del Rover Curiosity, REMS, i també n’hi ha una a la nau INSIGHT de la NASA .Totes tres estan dissenyades per investigadors espanyols del Centre d’Astrobiologia, un organisme públic del CSIC i l’INTA.
En no tenir gairebé atmosfera, Mart no pot retenir la calor com la Terra. De mitjana, la temperatura volta els -60 ºC. Als pols a l’hivern les temperatures poden baixar a -125 ºC. A l’estiu, la temperatura de dia pot fregar els 20 ºC a prop de l’equador, però de nit pot baixar fins a -75 ºC.
A l’equador, la zona més càlida, on hi ha els robots, es mouen, per exemple, aquests dies entre -20 ºC de màxima i -98 ºC de mínima. Allà és primavera
Com s’ho faran la dona i l’home a Mart per suportar unes condicions tan inhòspites?
Segons ens explica en Joan Anton Català, caldrà protegir-se no tant del fred, que també, sinó dels raigs ultraviolats, els rajos còsmics o el vent solar a causa de la manca d’una atmosfera protectora, o un camp magnètic com la Terra.
