Al Parc Natural de Collserola s’hi ha detectat una espècie de mosca nova per a la ciència. Tot i que la troballa es va fer la tardor del 2022, fins fa poc no s’ha pogut confirmar que es tracta d’un tipus de mosca nou. Concretament, s’han trobat 10 mosques grua, anomenades científicament “Dicranomyia collserolae” en homenatge al parc on s’ha vist per primera vegada a la Terra.
Els 10 espècimens ja formen part de la col·lecció general del Museu de Ciències Naturals de Barcelona juntament amb totes les dades que se’n coneixen perquè en un futur qualsevol investigador les pugui consultar.
Què sabem d’aquesta mosca?
Es tracta d’un insecte petit, prim i grisós, que s’assembla a un mosquit i podria passar desapercebuda si no fos per les potes llargues i primes que té, que fan que sigui classificada com una mosca grua. El seu descobridor ha estat en Jorge Mederos, biòleg especialitzat en mosques, que treballa com a investigador al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Mederos puja periòdicament a Collserola per agafar mostres de la biodiversitat i veure quins insectes i aràcnids hi ha actualment al parc. Fa un any i mig, prop de l’estació biològica de Can Balasc, va ser quan va trobar, ni més ni menys, que la mosca grua: “Ara tenim més raons per continuar treballant perquè tenim una espècie que és endèmica només del parc, o sigui, aquesta espècie nova per a la ciència només es troba aquí en tot el món”, explica Mederos.
No se n’ha tornat a veure
L’alegria, però, ha durat poc, perquè, tot i que el Mederos ha intensificat la cerca de l’insecte, no ha tornat a trobar cap exemplar de mosca grua des del 2022. Tot i això, no creu en absolut que s’hagi extingit. La seva hipòtesi és que, com altres mosques, podria ser que visqués a sota terra com a larva durant anys i els adults només sortissin una vegada cada diversos anys. Per això, explica, per entendre què passa al nostre voltant és important estudiar i conèixer la biologia dels éssers vius, també dels més petits.
La importància d’una mosca
La pèrdua d’una mosca pot provocar una reacció en cadena a l’ecosistema, explica Mederos. “Perds un pol·linitzador, la planta no troba un altre pol·linitzador adient per reproduir-se i, en conseqüència, perds aquesta planta. I així successivament: espècies relacionades amb aquesta planta també es poden perdre”, argumenta.
Per altra banda, moltes espècies d’insectes serveixen com a bioindicadors per constatar el canvi climàtic o també canvis microclimàtics, com ara que un ambient estigui afectat per algun contaminant. “Quan veus que alguna espècie no apareix en l’època que correspon, això és un indicador”, explica.
Hi ha manca d’especialistes a tot el món
El descobriment de la “Dicranomyia collserolae” és una bona notícia perquè s’incrementa la biodiversitat coneguda del parc, en un moment en què “hi ha molta pèrdua d’espècies a tot el món, i es vol accelerar el procés de conèixer el que tenim”, detalla Mederos. “El problema és que la gent jove no es forma en aquesta especialitat, perquè senzillament no hi ha treball i cada vegada falten més especialistes a tot el món” afegeix.
En els últims 12 anys, Mederos també ha trobat a Collserola una quinzena d’espècies que no s’havien trobat mai a la península Ibèrica, però sí en altres països. “No paren d’aparèixer espècies noves a casa nostra. El canvi climàtic fa que pugin a aquestes latituds, s’acostumin al lloc i s’hi quedin per sempre, com ha fet, per exemple, el mosquit tigre“.
