La imatge del satèl·lit Meteosat era realment curiosa aquest dimarts al migdia. Els núvols eren presents arreu de la península Ibèrica, en forma d’infinitat de petits agregats. Es tractava de núvols baixos poc desenvolupats, bàsicament estratocúmuls i petits cúmuls.
#timelapse del tránsito de #nubes #stratocumulus sobre #Barcelona esta mañana. ¡Atención a las curiosas “miniexplosiones” de polen en el bosque de #Collserola! Sobretodo la mayor en 00:16s @AEMET_Cat
@meteocat @eltempsTV3 @btveltemps @parcscat @parcncollserola @mediambientcat pic.twitter.com/4nEy18VLZg— Alfons Puertas (@alfons_pc) April 28, 2020
Eren núvols d’evolució diürna, és a dir, afavorits per l’escalfor del sol, que aquests dies pica tant com a mitjans d’agost. El sol implica que el terra s’escalfi amb celeritat des de bon matí, i la seva escalfor passa posteriorment a la capa d’aire que té immediatament al damunt, cosa que n’afavoreix l’elevació.
El vapor d’aigua que conté aquest aire també s’eleva i, quan assoleix el nivell en el qual es veu obligat a condensar-se perquè es refreda, es fa visible en forma dels primers núvols d’evolució.
Aquestes nuvolades, inicialment menudes, acostumen a aparèixer damunt de valls i planes, però sobretot damunt de les muntanyes pel fet d’actuar com a palanques, és a dir, tot afavorint l’ascens de la massa d’aire per les seves carenes.
Si en altura les condicions són favorables, és a dir, si hi ha prou aire fred, els núvols —cúmuls— podran anar evolucionant i desenvolupar-se i acabar descarregant ruixats o alguna tempesta.
Mitja tarda al Guinardó. @meteocat @Cat_Meteo @ARAmeteo @AEMET_Cat @eltempsTV3 @btveltemps @324cat @meteorac1 pic.twitter.com/OuaJmfxouH
— Ferran Gil (@FcamGil) April 28, 2020
Transición de cumulus mediocris a humilis. Hoy nuestra estación de Tiana-la Conreria ha alcanzado una máxima de 20,9°C (la máxima del 2020 por ahora) con viento del Oeste que ha secado el aire (43%). Excelente visibilidad. pic.twitter.com/9Jyz7LSiuX
— Tiempo Aficionados (@TempoAficionado) April 28, 2020
Sense núvols damunt del mar
Curiosament, els núvols resseguien quasi a la perfecció el contorn de la costa peninsular: eren presents terra endins, però quasi absents damunt la superfície marina, bé el Cantàbric, l’Atlàntic o el Mediterrani.
La raó n’era la baixa temperatura del mar respecte al sòl, la qual no pot escalfar la capa d’aire que troba immediatament al damunt com passa terra endins i per tant no afavoreix la gestació de nuvolades.
Convé recordar que aquests dies la superfície marina es troba a 17-19 ºC al Mediterrani i per sota els 15 ºC en molts trams de l’Atlàntic.
El pas d’un front durant la nit i matinada ha deixat en altura encara una mica d’aire fred, poc, però suficient per afavorir el creixement de nuvolades a partir del migdia. Les nuvolades han acabat descarregant alguns xàfecs irregulars en alguns sectors, en conjunt poc importants.
Els núvols baixos presents a primera hora d’aquesta tarda recordaven al típic cel de la ciutat d’Springfield a la sèrie #TheSimpsons.#Barcelona #LaBordeta #méteo #timelapse #eltempsdesdecasatv3 #324eltemps @btveltemps @eltempsTV3 @meteocat @AEMET_Cat @MeteoSants pic.twitter.com/azQdtwQ87p
— Diego Lázaro (@elblogdeltemps) April 28, 2020
