Les afectacions de la borrasca Gloria van ser incomptables en el conjunt del país. En el cas de Barcelona, els seus efectes es van ser també molt notables, sobretot pel que fa a la caiguda d’arbres als carrers i parcs urbans, als boscos de Collserola i per la gran pèrdua de sorra de les platges. La borrasca Gloria, però, també va afectar les poblacions d’eriçons, les comunitats d’algues que creixen als espigons i les fanerògames marines com la cimodocea, una planta aquàtica que viu als fons sorrencs del litoral barceloní.
Comparació de l’estat de les algues de l’espigó del Bogatell abans i després del temporal
Els hàbitats que trobem a Barcelona són típics de les esculleres externes dels ports de Catalunya i d’arreu del Mediterrani nord-occidental. Als espigons de la ciutat hi predominen moltes algues de tons rosats, sobretot alga coral·lina vermella (“Ellisolandia elongata”) acompanyada altres algues roges com les del gènere “Gelidium”. A prop de la sorra, o en zones més sotmeses a temperatures elevades, s’observen divereses algues verdes com per exemple l’enciam de mar.
Les imatges comparatives mostren diferències evidents, no tant pel que fa a l’extensió d’algues ancorades a les roques, sinó per l’estat d’aquestes algues rosades: en general se’n veuen menys, i en formes més reduïdes i d’aspecte descolorit. Les diferències no són tan evidents en el cas de les algues verdes.
El fort onatge associat a la llevantada explicaria només una part del canvi d’aspecte de les algues barcelonines.
Teresa Acoverro, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), explica en aquest sentit, que la majoria de les algues presents al litoral barceloní són estacionals, per tant és normal que ara a l’hivern mostrin formes més menudes.
La sensació que tenen els experts és que en general les algues no estacionals, les que es troben a poca fondària i són de vida llarga, haurien aguantat força bé l’embat del temporal . Aquest seria el cas de les algues del gènere “Cystoseira”, típiques de la Costa Brava.
Per contra, les algues de vida més efímera —estacionals— com les que trobem a Barcelona n’haurien quedat més afectades. Malgrat això, les formes més menudes d’aquestes algues haurien atenuat, en certa mesura, els efectes destructius de les onades.
Els eriçons, força més perjudicats
A les roques dels espigons de Barcelona, però sobretot als blocs de formigó submergits que hi ha al seu entorn, hi podem veure també eriçons (o garotes). Les imatges comparatives entre l’estiu i l’hivern són força explícites i evidencien una clara disminució de la densitat d’exemplars, probablement, aquí sí, a causa del temporal.
Operador de càmera: Javi Velasco/ Marc Collell
Teresa Alcoverro explica que en el conjunt del litoral català l’afectació ha estat important. “S’està fent encara treball de camp però tot fa pensar que haurà estat molt notable, similar a la del temporal de Sant Esteve del 2008, en el qual es va perdre aproximadament el 80 % de la població”.
Com a punt a favor, l’experta destaca que no és tan greu que desaparegui una part de les garotes perquè normalment n’hi ha sobrepoblació, les poblacions són molt altes. A banda, matisa, les garotes triguen poc a recuperar-se, normalment 2, 3 o 4 anys.
Les praderies de plantes submarines, greument afectades
Davant la costa barcelonina, dins de l’aigua, hi trobem praderies del gènere “Cymodocea”, una fanerògama marina que fa flors, fruits i arrels. Es tracta d’una planta que viu a fons sorrencs, des de dos metres fins a uns 10 metres de profunditat, tot i que s’estén fins als 30 metres. El seu aspecte és d’un prat de gespa de fulles llargues. Aquesta planta té diverses virtuts: estabilitza el substrat, serveix de suport per a una gran quantitat d’algues i invertebrats que s’instal·len a les seves fulles, i afavoreix la diversitat de peixos.
Alcoverro destaca que no es coneix l’afectació real d’aquesta planta a causa del temporal pel fet que no n’hi ha gaires dades prèvies, però es creu que aquesta podria ser molt gran ja que en van arribar grans quantitats a les platges, també a Barcelona. Ara bé, aquesta espècie té com a punt a favor una gran capacitat de recuperació i recolonització que li permet créixer 1 o 2 metres en un any. “La pèrdua ha estat gran, però ni de bon tros tan preocupant com la de la posidònia”, explica l’experta.
Una catàstrofe en el cas de la “Posidonia oceanica”
La “Posidonia oceanica” és també una planta aquàtica (no una alga), una espècie endèmica del mediterrani que forma praderies als fons sorrencs. Aquesta fanerògama es troba en recessió des de fa anys per diverses causes.
Malauradament la llevantada associada al pas de la borrasca Gloria ha fet estralls en aquest ecosistema: el fort onatge ha implicat que la sorra la col·lapsés o l’arrenqués en molts casos.
Imatges de posidònia colgada de sorra a Cala Canyelles (Costa Brava).
“Desgraciadament, i a diferència de la Cymodocea, la posidònia té un creixement extremament lent, de tan sols 1 o 2 cm a l’any”: Aquesta característica implicarà que la seva recuperació pugui trigar centenars d’anys, lamenta Alcoverro. “Podríem fer el símil de pèrdua d’un bosc de sequoies”.
Encara no se sap exactament quina ha estat la magnitud real de pèrdua de posidnia, actualment estan treballant-hi, però s’ha observat greu afectació tant de poblacions superficials com profundes.
Descalçament de les arrels de posidònia a Tossa de Mar (Costa Brava).
En el precedent del temporal de Sant Esteve del 2008 es va produir una afectació superficial d’un 30 %. Aquesta vegada l’afectació podria ser molt més gran. A més, amb el prejudici que no només ha afectat el litoral català, sinó tota la costa de llevant fins a Múrcia i les illes Balears.
La posidònia no es pot restaurar, explica Alcoverro. “La millor restauració és la protecció: protegir les que queden de totes les maneres possibles”. Les estructures artificials són contraproduents pel fet de canviar la dinàmica del sistema.”La millor enginyeria és la pròpia planta, la posidònia és la barrera davant les llevantades”, conclou.
