bòlid Folgueroles
El superbòlid SPMN230520 enregistrat des de l'estació de Folgueroles (AAO/SPMN) operada per Pep Pujols (Agrupació Astronòmica d'Osona) sota l'assessorament de Josep M. Trigo (CSIC-IEEC)
bòlid Folgueroles J.M.Trigo/Pep Pujols (AAO-CSIC-IEEC)

Poc després de la mitjanit, exactament a les 0 h 51 h han estat diversos els observadors que han presenciat una gran bola de llum verdosa creuar el cel nocturn. Les xarxes socials s’han omplert de testimonis que en donaven fe i fins i tot d’alguns que l’havien pogut enregistrar, o esmentaven que n’havien sentit el soroll en caure.

Què és un bòlid?

onvé recordar que un bòlid o bola de foc és el nom amb el qual s’anomena el fenomen lluminós de magnitud –4 o inferior produït quan una roca d’origen interplanetari penetra a l’atmosfera terrestre a velocitats d’entre 11 i 73 quilòmetres per segon. Se sol tractar de roques despreses d’asteroides, cometes o, més rarament, de la Lluna o Mart. Si aquests fragments arriben a la superfície terrestre sense desintegrar-se, aleshores es parla de meteorits.

Visible des de Catalunya i bona part de la península Ibèrica

Segons informa el web de la  Xarxa Espanyola d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits, el rang d’observació del fenomen ha estat el sud de Portugal, Andalusia, Múrcia, Aragó, Castella-la Manxa, el País Valencià i Catalunya.

El bòlid ha estat registrat per les càmeres de l’Observatori Astronòmic de la Murta, per l’Observatori Astronòmic del Montsec, l’estació de Folgueroles, l’Observatori del Montseny, Morata de Jalón i les càmeres de l’estació d’Eivissa.

Un enorme bòlid molt lluminós que ha estat enregistrat els sismògrafs

La  Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits recull i estudia els fenòmens que es produeixen a Espanya al llarg dels últims anys. Segons recull aquesta pàgina, la magnitud del bòlid observat aquest 24 de maig ha estat de magnitud absoluta -15 (+/- 2), per tant ha estat molt lluminós. De fet, segons exposen els experts els bòlids de magnitud -7 tenen una lluminositat unes 16 vegades superior a Venus i els de magnitud -12 tenen la lluminositat de la Lluna plena i es troben al límit de generar meteorits, els quals, normalment, solen ser desenes o centenars de vegades més lluminosos.

Josep M. Trigo, científic i investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC- IEEC), ha destacat a través de Twitter que la fragmentació del bòlid s’ha sentit ha molts indrets de Catalunya i l’ona de so s’ha acoblat amb el terra produint petits sismes. 

Els registres sísmic de la xarxa de l’ICGC en van recollir el senyal. El senyal del bòlid també coincidia amb un sisme que es va esdevenir a Creta, però es diferenciava perfectament tal com es pot veure en el gràfic de sota, cedit per la geofísica Mar Tapia (LEGEF/IEC).

Registres sísmics de la xarxa ICGC (cortesia Mar Tapia-LEGEF/IEC)

Possible impacte a terra

Josep Maria Trigo també fa una piulada a les xarxes en què demana col·laboració de la ciutadania per tal de detectar el possible fragment de roca, ja que es creu que pot haver produït meteorits, és a dir, arribar a terra encara en forma sòlida.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a