Barcelona sumarà 8,5 hectàrees de zones verdes el 2023 repartides en una desena d’espais. Els més grans seran els Parc de Can Batlló, amb més de 24.000 m2, i el Parc Central de la Marina del Prat Vermell (19.633 m2), tots dos al districte de Sants-Montjuic. D’aquesta manera, el consistori avança en el compromís de guanyar 18,6 hectàrees de natura assolit el 2021. Entre els parcs nous, també es preveu la urbanització de Can Clos, el Parc de la Colònia Castells, el corredor verd de Pi i Margall, el Parc de la Sagrera i els Jardins d’Anna Piferrer, a més d’actuacions concretes en eixos verds i places verdes.
Tot i que aconseguir grans àrees per fer-hi parcs, serà “cada cop més difícil perquè la ciutat està molt construïda”, el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, creu que encara se’n poden crear alguns, en espais que estan pendents de “grans transformacions”. En aquest sentit, ha esmentat la zona de la Sagrera o el litoral de la ciutat. Més enllà d’aquests punts, però, explica que caldrà apostar per “espais molt més distribuïts”, que ha qualificat d’“espais verds de butxaca al costat de casa”.
Obres de millora en espais verds ja existents
El pla de l’Ajuntament també preveu obres de millora en diverses zones verdes ja existents, com les que s’han fet al Parc de Cervantes o al Parc de l’Oreneta. Comptant aquestes dues, són 18 actuacions de millora amb un pressupost de 5,6 milions d’euros.
- Parc de la Trinitat
- Jardins de Can Fabra
- Parc del Clot
- Jardins de Can Miralletes
- Jardins de Laribal
- Jardins de la Rambla de Sants
- Jardins de Mercè Rodoreda
- Jardins de Caterina Albert
- Parc del Laberint d’Horta
- Parc de Can Dragó
- Parc Central de Nou Barris
- Plaça de la Maquinista
- Jardins de sant Pau del Camp
- Interior d’illa Helena Maseras
- Parc dels Tres Tombs
- Jardins de Cèsar Martinell
A més d’aquestes actuacions, també està previst tirar endavant 14 propostes provinents dels pressupostos participatius, com la millora del Parc de l’Espanya Industrial o la zona històrica del Parc del Guinardó. Igualment, es faran millores en vuit zones d’horts urbans i espais infantils i 19 actuacions indirectes, com pacificació d’entorns escolars o superilles.
Les investigacions sobre els efectes de la contaminació i els beneficis de viure prop de la natura també han demostrat, entre d’altres, la relació amb els símptomes premenstrual, el risc de patir un ictus i, fins i tot, amb el càncer de mama. Pel que fa a infants, els qui viuen prop d’espais verds tenen menys estrès oxidatiu, mentre que, en canvi, els qui resideixen en zones molt poblades o contaminades tenen més possibilitats de patir obesitat.
