La temperatura mitjana anual ha augmentat a Catalunya 1,7 ºC des de l’any 1950. De mitjana, cada dècada la temperatura puja 0,25 ºC. Queda clar que el temps d’un futur no tan llunyà és ja molt diferent del que tenim en l’actualitat i el que tindrem en un futur proper. L’escalfament associat al canvi climàtic ja és aquí.
Més augment a les màximes i a l’estiu
Segons el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics que elabora el Meteocat
, hi ha una clara evidència de l’escalfament de la temperatura en l’àmbit català. Tot i això, els 1,7 ºC de més que tenim en l’actualitat respecte a l’any 1950 no queden distribuïts uniformement durant l’any.
El Meteocat ha conclòs que aquest escalfament, que és de 0,25 ºC per dècada en còmput general, s’accentua a les temperatures màximes i especialment durant l’estiu.
D’aquesta manera, el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) indica que les màximes pugen a raó de 0,32 ºC per dècada mentre les mínimes ho fan a un ritme una mica inferior (tot i que gens menyspreable) de 0,19 ºC.
El mateix passa amb l’anàlisi estacional. L’estiu és segons el BAIC l’estació de l’any que més ràpid s’està escalfant, i ho fa a 0,37 ºC per decenni. Per contra, l’hivern és l’estació de l’any que més lentament puja la seva temperatura mitjana, però tot i això se situa en 0,2 ºC per dècada.
A més a més, segons conclou el BAIC, aquests promigs no només es consoliden al llarg del temps sinó que tenen una clara tendència a accelerar-se.
Els anys més càlids, tots al segle XXI
I com a resultat d’aquest gran ascens de la temperatura, els anys més càlids els trobem gairebé tots al segle XXI.
Només als anys 2005 i 2010 han estat més frescos en còmput global a Catalunya que el que seria habitual, amb la mitjana calculada per al període 1981-2010. La resta dels 19 anys d’aquest present segle han estat més càlids i, només en els darrers 10 anys trobem set dels vuit anys més càlids mai registrats a casa nostra.
2006 va ser l’any més càlid i, a partir d’aquí, la resta d’anys que omplirien les primeres deu posicions al rànquing estan tots entre els anys 2010-2019.
Poques certeses pel que fa a les precipitacions
De la mateixa manera que l’escalfament és una evidència, que plogui menys no ho és tant.
El Meteocat ha conclòs que la tendència en els darrers anys és a un lleu retrocés de la pluja caiguda, situat en prop d’un 1,6 % per dècada. Tot i això, des del mateix Meteocat asseguren que es tracta d’un valor sense significació estadística, atesa també la grandíssima irregularitat de la pluja caiguda en un entorn Mediterrani com el nostre, marcat pels contrastos.
En canvi, sí que s’ha observat un retrocés marcat en la pluja de l’estiu, que en aquest cas el BAIC situa en una pèrdua d’un 6 % per decenni.
Un problema global
El canvi climàtic és i serà probablement un dels problemes que haurà d’abordar amb més energia la societat i la política del món sencer.
A l’Observatori Fabra gairebé no trobem mesos freds en la darrera dècada. Només el 10 % dels mesos del darrer decenni queden clarament per sota de la mitjana climàtica del període 1981-2010.
A escala planetària la situació és encara pitjor. Fa més de 10 anys que no hi ha registres que quedin per sota de la mitjana climàtica. El juny del 2008 té aquest honor dubtós. A més a més, no paren de superar-se rècords que fan presagiar que el present 2020 tornarà a ser un dels més càlids mai registrats al planeta.
El canvi climàtic no és cosa del futur. El canvi climàtic ja és aquí.
