Aquest dimarts, uns minuts abans de la sortida de sol (7.16 h), s’ha pogut veure un espectacular arc de Sant Martí al cel de la ciutat. En aquell moment ja quasi no plovia a la ciutat, després d’un dilluns que sí que va ser plujós, però encara hi havia algun plugim dispers.
Les gotes, que amb prou feines han arribat a terra, han permès la formació d’un gran arc de Sant Martí, visible des de tota la ciutat i també des de diverses localitats de l’entorn metropolità.
Esta mañana justo en el instante de salir el Sol hemos presenciado a poniente un #arcoiris que incluso se insinuaba doble #obsFabra #Barcelona ánimos para tod@s! #resistiré @AEMET_Esp @meteocat @wmo @btveltemps @eltempsTV3 @slaplana_tve @gemmapuigf @Monica_Usart @ARAmeteo pic.twitter.com/XM8NgozOlI
— Alfons Puertas (@alfons_pc) April 14, 2020
#arcdesantmartí (a la dreta de la #SagradaFamília). pic.twitter.com/lywvt1kQOH
— #Revolta (@D_Revolta) April 14, 2020
Com es forma l’arc de Sant Martí?
Convé recordar que l’arc de Sant Martí és un fenomen òptic relacionat amb la refracció i la reflexió dels rajos solars a les gotes de pluja. Es produeix quan aquests rajos incideixen amb un determinat angle damunt les gotes d’aigua.
Quan això passa, els rajos entren dins de la gota i es produeix la refracció de la llum, és a dir, la descomposició de la llum blanca en els set colors primaris. Posteriorment, els rajos assoleixen el fons de la gota, s’hi reflecteixen i canvien de direcció de propagació, i finalment, acaben sortint de la gota en forma dels set colors primaris, però en una direcció diferent de la que tenien els rajos solars a l’entrada de la gota.
El resultat d’aquest procés, que es repeteix en milers de gotetes d’aigua, és la formació de l’arc de Sant Martí.
Sempre es veu quan tenim el sol a l’esquena
Al matí sempre veiem l’arc de Sant Martí cap a l’oest pel fet que el sol el tenim a llevant, al costat oposat. A la tarda o al vespre, per contra, s’observa cap a l’est. Cal, per tant, que plogui al costat oposat d’on hi ha el sol, i també és necessari que el sol no es trobi gaire alt respecte a l’horitzó.
El diàmetre de les gotes d’aigua implica que l’arc es vegi amb coloracions més o menys intenses. Si les gotes són menudes —un fet que es produeix sovint a l’hivern—, l’arc es veu més apagat o difuminat. Si són més grans, en canvi, l’arc mostra colors intensos i ben definits. Les gotes grans són més pròpies dels ruixats de primavera o d’estiu.
En alguns casos podem observar arcs dobles o triples. La formació d’arcs suplementaris es produeix pel fet que alguns rajos de llum es reflecteixen dos o tres cops dins de la gota de pluja, això fa que surtin dispersats amb un angle més gran, i que generin un arc doble o triple.
Finalment, convé apuntar que l’arc de Sant Martí no és exactament un arc sinó un cercle, és a dir, una circumferència. La superfície del sòl només ens permet observar una part de l’anell —l’arc—, però des d’un avió o una gran muntanya podríem arribar a contemplar-lo tot sencer.
