Boira a Barcelona
Boira a Barcelona

Normalment quan parlem de boira, en general, ens ve al cap la típica imatge d’una boira espessa en mig d’un camp o en un bosc que deixa l’ambient un aire misteriós. A Catalunya, la boira sempre s’ha relacionat, a grans trets, amb la Plana de Vic, el Pla de Bages o el Pla de Lleida, llocs que a l’hivern, quan s’hi posa aquest fenomen, poden estar dies i dies immersos en aquests núvols. Però aquestes localitats no són les úniques on la boira fa acte de presència.

Boira arran de mar

Així és, boira arran de mar. No és cap broma ni cap joc de paraules, sinó que les boires costaneres també existeixen. Com hem comentat, la majoria de gent relaciona la boira en indrets de l’interior de Catalunya, mentre que en són ben pocs els que la relacionen amb la costa catalana. I ja us avancem que acostumen a aparèixer més sovint del que creiem.

Aquestes boires costaneres es formen d’una manera totalment diferent de les boires de l’interior. Aquestes últimes tenen lloc per la radiació, a causa del descens de la temperatura de la troposfera més propera a la superfície terrestre fins a arribar a la saturació  i posterior condensació.

Ara bé, les boires costaneres es formen fer advecció amb l’arribada d’una massa d’aire normalment força càlida que, en contrast amb la temperatura de la superfície, que sol ser freda, es condensa i forma la boira arran de mar.

Quan es formen?

Aquestes boires arran de mar es poden formar des de la tardor fins a l’estiu però, en general, és més freqüent veure-les durant la primavera, de març a maig, quan l’aigua del mar és més freda i és més fàcil que comencin a arribar masses d’aire càlides. Perquè es formin són necessaris, bàsicament, tres elements:

Estabilitat atmosfèrica: la presència d’un anticicló, i com més alta sigui la pressió, més fàcil serà que es formin les boires. L’anticicló permetrà que la capa d’aire absorbeixi la humitat del mar a les capes més baixes. A Catalunya i a Barcelona, la majoria dels casos en què tenen lloc les boires costaneres, trobem un anticicló sobre el Mediterrani. Quan el centre de l’anticicló no se situa al Mediterrani, s’hi observa un centre secundari.

Absència de vent: perquè es formi la boira és necessari vent en calma o molt febles per evitar que es desfaci. Quan bufa terral, un vent que va de terra a mar, manté la boira a ratlla i evita que vagi terra endins. Ara bé, quan aquest vent és inexistent, és quan la boira penetra cap a dins i engoleix la ciutat de Barcelona.

Contrast de temperatura: com hem comentat anteriorment, és necessari un aire càlid en contrast amb un mar fred per generar aquesta condensació del vapor d’aigua que dona origen a la boira. També es pot produir a l’inrevés, un aire molt fred i un mar una mica càlid donen lloc a imatges de mars fumejants. En aquests casos, les boires que es formen són menys denses, menys duradores i ocupen menys extensió.

En veurem aquests dies?

Fins dissabte 9 de maig en tenim opcions en algun moment. El primer dia amb números per veure’n és aquest dijous entre la tarda i darrera hora. La presència d’aire càlid en altura, a l’entorn de 15 graus a 1500 metres, en contrast amb l’aigua del mar relativament fresca i vent feble de component est podran afavorir la gestació i aproximació de bancs de boira al litoral barceloní.

La boira o els núvols baixos procedents del mar també podran afectar, novament, la costa de Barcelona en algun moment entre divendres i dissabte. Diumenge arribarà un important canvi de temps que n’esvairà aquesta possiblitat.

Malgrat que sembli un fenomen difícil d’aparèixer, de mitjana a Barcelona se’n poden arribar a formar entre sis i vuit cops a l’any. La majoria, entre l’hivern i la primavera, però també durant la tardor, amb menys probabilitat.