L’agost ha començat amb moltíssima calor i molt sostinguda, cosa que ha fet que l’anomalia d’aquests primers 14 dies de mes s’hagi disparat, tot i el petit respir que ens va donar la calor els dies 3 i 4 d’agost.
L’anomalia frega els 3 ºC
Tres graus per sobre de la mitjana. Amb gairebé la meitat del mes completat, 3 ºC per damunt del que seria habitual. Una autèntica bestiesa que, de mantenir-se així en el que queda de mes, faria que l’agost de 2020 entrés al podi dels mesos d’agost més càlids mai registrats a l’Observatori Fabra.
I és que, de mantenir-se la mateixa tònica, l’agost de 2020 quedaria només per sota del terrible i recordadíssim agost de 2003, que va tancar un dels estius més durs que es recorden amb una onada de calor gairebé sense descans que va tenir el màxim precisament a l’agost.
Els mesos d’agost més càlids, tots al segle XXI
Amb dades de l’Observatori Fabra, els agosts més càlids de la sèrie centenària són:
- 2003 (28,5 ºC): gairebé 5 ºC per sobre del que seria habitual (23,75 ºC)
- 2020 (26,75 ºC) a falta de 20 dies per acabar el mes
- 2009 (26,3 ºC)
- 2012 (26,0 ºC)
- 2018 (25,8 ºC)
Un cop més, un altre indicador de canvi climàtic. Els quatre primers registres (cinc, si comptem el present 2020) són tots posteriors a l’any 2000. Cal anar a l’any 1994 per trobar, en cinquena posició (sisena si comptem el 2020) un agost càlid del segle passat.
I tot i això, no podem parlar d’onada de calor
El concepte actual d’onada de calor que recull el Meteocat estableix que cal superar el percentil 98 de temperatura màxima durant tres dies o més per poder considerar un episodi com a onada de calor.
A Barcelona això queda traduït en què s’haurien de superar els 33,6 ºC de màxima durant tres dies seguits, un fet que a casa nostra va molt més lligat a la presència del vent de ponent que a una situació de calor desmesurada com l’actual.
De fet, aquests 33,6 ºC no s’han superat encara aquest estiu a l’estació que el Meteocat té al Raval i només s’ha superat en tres ocasions a l’Observatori Fabra i en dies no consecutius: el dia 30 de juliol, l’1 d’agost (que amb 35,2 ºC ostenta de moment la màxima anual) i el 9 d’agost.
Es tracta, per tant, d’un concepte que només té en compte la temperatura màxima, quan a Barcelona les mínimes són tan o més importants a l’hora de catalogar un episodi de calor.
Mapes i dades en mà, queda clar que no podem parlar d’una onada de calor, si més no amb la definició actual. Potser en un futur s’hauria de redefinir per incloure altres paràmetres com la temperatura mínima, que és d’una importància màxima a indrets costaners com Barcelona.
