llàgrimes sant llorenç 2020

Un eclipsi anular de sol —només visible des d’alguns punts de l’Àfrica Central, a la península Aràbiga, al Pakistan, a l’Índia i a la Xina— va donar la benvinguda a l’estiu, però als amants barcelonins de l’astronomia els arriba ara un dels esdeveniments astronòmics més esperats: les Llàgrimes de Sant Llorenç 2020 arriben al màxim d’activitat.

Tot i que des del passat 17 de juliol la pluja d’estels de Sant Llorenç (els Perseids) va començar a veure’s al cel nocturn, amb la previsió que s’allarguin fins al 24 d’agost, el màxim tindrà lloc aquesta setmana. El millor moment serà, sens dubte, les nits de l’11 al 13 d’agost, just el moment en què la Lluna es trobarà en fase minvant i en màxim activitat de meteors (de 100 a 110 meteors per hora).

Com observar la pluja d’estels de Sant Llorenç?

Una de les millors maneres per poder observar aquests fenòmens astronòmics tan esperats des de Barcelona és des de l’Observatori Fabra. Cada dia, menys els dilluns, aquest balcó amb vistes privilegiades sobre la ciutat ofereix el ja conegut Sopars amb Estrelles, un esdeveniment que combina astronomia i gastronomia i que de ben segur que el conferenciant i astrofísic, Joan Anton Català, us deixarà bocabadats amb el seguiment astronòmic.

Ara bé, si teniu l’agenda plena o preferiu observar els estels des d’un altre indret, recordeu que el més important és situar-te en un lloc amb poca contaminació lumínica. És a dir, allunyar-te dels nuclis urbans. Els Pirineus són una de les millors opcions, però també és possible observar-les des de nuclis urbans. En el cas de Barcelona, el millor punt des d’on veure-ho és Collserola. Així doncs, el més recomanable és trobar un lloc elevat i deixar-se emportar per la màgia dels estels. A més a més, per veure les llàgrimes de Sant Llorenç no és necessari cap instrument òptic com telescopis.

Què són els Perseids?

Aquestes estrelles són partícules de pols, de diferents dimensions, que van deixant els asteroides o cometes al voltant del Sol. El nostre planeta, cada any per aquestes dates, travessa el camí orbital del cometa Swift-Tuttle, el progenitor de la pluja de meteorits dels Perseids. Procedeixen de la constel·lació de Perseu, just a sota de Casiopea, al nord-est del cel. La pluja d’estels es produeix quan aquestes partícules entren a l’atmosfera terrestre i es volatilitzen. Ho poden arribar a fer a una velocitat de 210.000 km/h i, malgrat l’efecte lluminós que provoquen, són d’una dimensió similar a un gra d’arròs.