El 8 de juny va ser reconegut com el Dia Mundial de l’Oceà l’any 2008 despré d’haver-se celebrat des de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro, l’any 1992, de forma no oficial aquesta jornada.
Es tracta d’un dia per valorar la importància d’aquesta gran font d’aigua salada, que cobreix el 71 % de la superfície terrestre i conté el 955 de l’aigua del planeta, i tractar les principals problemàtiques a les quals es veuen sotmesos: contaminació, escalfament, sobrepesca, etc.
Así es como celebramos el Día Mundial de los Océanos.https://t.co/K8jI3CmzIA
— Ricardo ⵣ🔻 (@Rkrdo62) June 7, 2020
L’Institut de Ciències del Mar de Barcelona
celebra enguany aquesta jornada amb un vídeo reivindicatiu, un recull de missatges personals, no institucionals, enviats voluntàriament per a la campanya “#anheldemar“, impulsada per aquest centre, l‘Instituto de Investigacións Mariñas de Vigo i amb col·laboració d’altres centres marins del CSIC (CEAB, IMEDEA, ICMAN) amb motiu del Dia Mundial dels Oceans.
El vídeo pretén conscienciar sobre la importància dels oceans, els quals ens aporten oxigen i contribueixen a regular el clima.
Avui és el Dia Mundial dels Oceans!
És el moment de compartir els nostres missatges per un Oceà sostenible. No us perdeu el vídeo preparat per a l’ocasió! https://t.co/zpHmnH9vf0
Comparteix el teu #AnheldeMar #AnhelodeMar #AreladeMar i alça la veu pel Planeta Blau! 🌊
— ICM-CSIC (@ICMCSIC) June 8, 2020
Hoy, #DiaMundialdelosOceanos, el CSIC reúne a 20 personas expertas para debatir sobre los grandes retos de la investigación oceánica en la próxima década.
Síguelo en su canal de Youtube: https://t.co/kGzJqDBxhE https://t.co/hxFqQrg9je
— ICM-CSIC (@ICMCSIC) June 8, 2020
El paper dels oceans com a reguladors de la temperatura
Els oceans poden emmagatzemar una gran quantitat de calor gràcies a la capacitat calorífica de l’aigua. Cal una notable aportació de calor per tal de fer augmentar un grau centígrad la temperatura d’un gram d’aigua. Això vol dir que l’aigua pot absorbir, o desprendre, una gran quantitat de calor sense experimentar grans canvis de temperatura.
L’aigua presenta, així doncs, una gran inèrcia tèrmica, és a dir, s’escalfa i es refreda molt més lentament que l’aire o la superfície terrestre. L’aigua del mar difícilment varia superficialment més d’1 ºC al llarg d’un dia, i poc més de 12-14 ºC al llarg de l’any en el cas del Mediterrani. La temperatura continental, en canvi, pot arribar a variar més de 50 ºC al llarg d’un any.
D’aquesta manera, les grans extensions d’aigua com els mars o oceans actuen com a reguladors de la temperatura de l’aire que els envolta.
Els corrents marins s’encarreguen de dispersar la calor retinguda. Les aigües fredes i més salades s’enfonsen cap al fons a latituds altes i produeixen un buit el qual és reomplert per les aigües més superficials i lleugeres que absorbeixen la calor de l’atmosfera.
L’aigua del mar, cada cop més calenta al Mediterrani
Segons les dades de l’observador Josep Pasqual, l’aigua superficial del mar a l’Estartit es troba aquests dies a 20,6 ºC, +2,8 ºC per damunt de la temperatura mitjana del període 1973-2017. L’escalfament de l’aigua marina és un fet aquest 2020, una tendència que, malauradament, s’està observant des de fa anys.
La temperatura ha augmentat de manera significativa des del 1974 fins a l’actualitat. Aquest increment és a raó d’entorn de 0,30 ºC per decenni en superfície i a 20 metres de fondària, de 0,26 a 50 metres de fondària, i de 0,20 ºC per decenni a 80 metres de fondària.
Els experts consideren que un augment de la temperatura mitjana del mar pot repercutir en un augment de la massa d’aigua a causa de la fusió del gel dels pols, i disminuir la densitat superficial del mar i l’enfonsament a les zones polars. Això podria incidir, de retruc, en la circulació dels corrents marins. Un increment tèrmic de l’aigua del mar pot suposar greus afectacions a la fauna i flora marines, i a la seva distribució.
