Aquest dilluns fa 25 anys d’un dels aiguats més forts que ha afectat la ciutat de Barcelona. Es coneix com la tempesta del segle i va deixar registres espectaculars, de fins a 91,9 l/m2, segons els pluviòmetre de CLABSA (Clavegueram de Barcelona SA), situat a la plaça de Lesseps.

D’aquell episodi també hi ha valors d’intensitat de pluja torrencials. El Servei Meteorològic de Catalunya calcula que van caure 19,6 l/m2 en només cinc minuts i 24,8 l/m2 en 20 minuts. Aquest fet va deixar imatges de carrers convertits en rius a Gràcia, l’Eixample i Ciutat Vella, així com una persona morta.

La tempesta del segle es considera una de les més intenses que ha caigut a Barcelona des del 1927, any en què es va posar en funcionament el pluviògraf d’intensitats Jardí a l’Observatori Fabra. Els professionals de la meteorologia també recorden aquell episodi perquè els mapes del temps no van ser capaços de predir la situació correctament.

L’orografia de la ciutat va ser clau

La pluja més intensa d’aquell 21 de setembre va caure entre les 18.30 i les 21.30 h, a diferents punts de la costa Daurada i Central. A la ciutat de Barcelona el gruix de la tempesta va caure entre les 20 i 21 h i la tempesta va deixar valors molt irregulars, en funció dels barris. Per exemple, la precipitació mesurada va anar dels 6,1 l/m2 a la Zona Franca fins als 91,9 l/m2 a la plaça de Lesseps. El Servei Meteorològic de Catalunya no descarta que en alguns punts de la ciutat, com ara al voltant del Camp Nou o la Sagrada Família, els acumulats haguessin superat els 100-110 l/m2 aquella nit. Els màxims valors de precipitació mesurats van ser:  97,5 l/m2 a Sitges, 91,9 l/m2 Barcelona-Lesseps, 89,5 l/m2 a Barcelona-la Sagrera i 87,2 mm a Coma-ruga.

Els registres d’intensitat de pluja no van ser excepcionals, però sí molt importants i el relleu de la ciutat va tenir un paper important en aquest episodi, ja que Barcelona té una vintena d’antigues rieres i torrents principals que conduïen les aigües pluvials des de la serra de Collserola al mar. La gran quantitat de pluja caiguda va desbordar la xarxa de clavegueram de la ciutat i molts carrers van recuperar la seva antiga funció, cosa que va provocar nombroses inundacions de baixos. Va ser arran d’aquests aiguats quan es va desencallar un projecte de millora i modernització de la xarxa de clavegueram de la ciutat, amb la construcció de diversos dipòsits pluvials subterranis, que han permès reduir dràsticament, fins a un 66 %, l’ocurrència d’inundacions urbanes en alguns carrers.