No hi ha res més humà que la facultat de jugar, però ens costa entendre què separa el joc de la resta d’activitats humanes. Per què sempre parlem del joc en oposició amb altres assumptes més seriosos? El joc és cada cop més present a la societat i cada cop és menys exclusiu de la infància i més present en tots els àmbits de l’edat adulta, per no parlar de les indústries i subcultures que no paren de créixer al voltant de tot tipus de jocs.

Comparteix a: