L’1 de gener del 1949 el cadàver de Carmen Broto va aparèixer en un hort del carrer de la Legalitat. La mateixa nit, dos dels suposats assassins van aparèixer morts. Una succés de la crònica negra barcelonina que ha fet córrer rius de tinta al voltant de la figura d’una jove de 26 anys que es relacionava amb personatges poderosos de l’època.
Qui era Carmen Broto
En realitat es deia Carmen Brotons. Havia nascut a Guaso, un petit poble d’Osca i de molt jove va traslladar-se a Barcelona. De seguida es va guanyar la vida exercint la prostitució. Era el que l’època se’n deia “la querida” de Juan Martínez Penas, el propietari del Tetare Tivoli que la utilitzava per emmascarar la seva homosexualitat. A Carmen Broto li deien la Marilyn de Barcelona i la Cascabelitos. L’empresari més poderós de la ciutat, Julio Muñoz Ramonet, també es feia veure amb ella al Liceu.
Carmen Broto alternava els clients poderosos amb amics de sortides nocturnes : Jesús Navarro Manau, prostitut i amant seu, i Jaime Viñas, un forner amb dificultats econòmiques. L’1 de gener del 1949 Carmen Broto va sopar amb Juan Martínez Penas. Poc després va quedar amb els seus amics i Jaime Viñas la va colpejar dins del cotxe. Carmen Broto va intentar escapar davant de l’Hospital Clínic, demanant ajuda al vigilant, però els seus amics la van tornar a posar al cotxe i la van enterrar en un hort del carrer de la Legalitat, amb l’ajuda del pare de Jesús Navarro, un antic lladre de caixes fortes.
Dos cadàvers més
Aquest lladre de caixes fortes va aparèixer mort al carrer de la Indústria, molt a prop del lloc del crim de Carmen Broto. A l’estómac tenia cianur potàsic, que uns dies abans havia comprat. Però no va ser l’únic cadàver d’aquella nit. Jaime Viñas, el presumpte autor matrial del crim de Broto, va aparèixer mort a l’Hotel Principal amb una nota de suïcidi que deia:
”Que no es culpi ningú de la meva mort, soc innocent.”
Finalment, la policia va detenir Jesús Navarro Manau quan intentava escapar en vaixell cap a Mallorca. Va ser l’únic a qui van jutjar, el van comdemnar a mort, però Franco el va indultar i canviar la pena fins a 30 anys de presó. Al final en va fer només 11 anys i va declarar en sortir de la presó que el silenci li havia salvat la vida.
Un cas de novel·la negra
La teoria que Carmen Broto sabia coses que feien trontollar els poders fàctics de la societat barcelonina és comuna en totes les tesis del possible mòbil. Diferents investigacions apunten a un crim per encàrrec perquè era confident de la policia. També hi ha la tesi d’un robatori al propietari del Tívoli, al qual Broto no va voler col·laborar, i d’un crim per gelosia. El periodista argentí Alberto Speratti va escriure ‘El crimen de la calle Legalidad’, en què relaciona el crim de Carmen Broto amb una màfia de negocis il·legals que la jove hauria intentat extosionar. L’escriptor Juan Marsé, amb 16 anys, va preveure l’operatiu policial al carrer de la Legalitat i el succés el va inspirar per escriure ‘Si te dicen que caí’.
