Hi ha gent que està al centre de les coses i gent que està a la frontera com Pau Riba, que sempre ha apostat per allò que no és políticament correcte. En una entrevista amb Joan Barril el 1998, el cantautor, que ha mort aquest diumenge als 73 anys, va explicar la seva filosofia d’anar contra el sistema.

Riba afirmava d’aquesta manera d’entendre la història, la vida i el món de progressar sempre sense límits, de cada cop produir més, gastar més: “Jo sempre he vist que el sistema té l’estructura que hi ha un centre, una dreta i esquerra. Tots em semblen idiotes, jo em situo a fora, jo estic a l’oposició de tot el paquet que hi ha muntat”.

La cruïlla transcendental dels 60

Assegura que totes les generacions es creuen que han de canviar el món, que són a una cruïlla transcendental, i la seva generació, la dels 60, també. Reconeix que aquells joves es van trobar en un moment de caiguda de totes les màscares amb una filosofia imperant absurda i obsoleta. Riba afirmava, sense embuts, que els joves van adquirir consciència de classe per fer la guerra al sistema, que, segons ell, “es va acollonir” reaccionant amb força. El músic visionari ja deia el 1998 que la ideologia hippy es mantindria en el temps en temes com la llibertat d’estimar.

Jo estic fora del sistema a l’oposició de tot el paquet que hi ha muntat de dretes i esquerres

Riba va esdevenir una de les icones del primer Canet Rock, el 1975, en què va provocar el públic interpretant ‘Licors’ gairebé nu a l’escenari. L’artista contra corrent deia que havia comprovat que, amb el pas del temps, es gradua la força dels ideals pels compromisos adquirits amb l’edat. I sentenciava: “Els joves són els que sempre estan lliures per alçar la veu, perquè estan lliures de compromisos. Teníem una arma decisiva, la no-violència en una societat militarista, la contracultura”.

La festa de les Jornades Llibertàries al Parc Güell

Sobre el tema de les ocupacions, Pau Riba era contundent i deia “que els deixin en pau”, i es queixava que sempre temes sobre la legalització de la marihuana, l’eutanàsia o les 35 hores es regulen mirant cap a l’estranger, però que amb el pas dels anys s’aniran implantant. Se sorprenia d’haver passat d’un ecumenisme mundial sense fronteres al fonamentalisme, el racisme, i ho comparava amb una escala de veïns: “Si un sistema socialista diu que ara el bloc de pisos és de tots, tot déu es barallaria per treure abans les pertinences i al final es matarien entre ells”, afirmava, tot dient que no ho entenia.

Els joves són els que sempre estan lliures per alçar la veu, perquè estan lliures de compromisos

‘Noia de porcellana’

Sobre la relació amb altres companys com Sisa, Pau Riba assegurava: “Tenim personalitats fortes amb uns mons molt definits i ens costa fer coses junts”. Del seu disc ‘Dioptria’, del 1969, considerat com el millor disc de rock i cançó en català del segle XX, destaquen cançons llegendàries, de mirada poètica, sinestèsica, crítica i molt avançada. Sobre “Noia de porcellana”, la seva cançó més popular, va dir: “No entenc què li troba de tendra tota la gent a aquesta cançó… No puc acabar un recital si no la canto. Per cert, vaig tornar a veure-la i s’havia tornat hippy”.

La noia de porcellana de la cançó, la vaig veure pel carrer i ara és hippy

Pau Riba i Els Gripaus, el 2011 a betevé

Pau Riba va ser un dels pioners de la música moderna catalana, de trànsit del gènere folk cap al rock. El novembre del 2011, Pau Riba va tocar al plató del ‘Música moderna’, de betevé, per commemorar els 40 anys del disc ‘Jo, la donya i el gripau’, enregistrat a Formentera a l’aire lliure enmig de la natura, l’any 1971.

Aquesta data va marcar Pau Riba, que es va mudar a l’illa per viure en contacte amb la natura i va ser on van néixer els seus dos fills també músics: Pau i Caïm.