Els Masriera eren una família d’artistes, pintors i orfebres que l’any 1882 va encarregar a l’arquitecte Josep Vilaseca la construcció una sala d’exposicions en forma de temple grec. Als anys 30, el taller dels Masriera es va convertir en teatre, i l’any 51 s’hi va instal·lar una congregació reigiosa, que s’hi va estar fins al 2009. Des d’aleshores estava tancat i ara, finalment, s’ha recuperat per a ús veïnal. Antonio Baños parla amb Jaume Artigues, president de l’AV Dreta de l’Eixample, del passat, el present i els possibles futurs del taller dels Masriera.
Desajust urbanístic
Jaume Artigues explica el problema urbanístic que ha afectat el taller dels Masriera els darrers anys. Segons diu, tots els edificis de Barcelona que estan catalogats amb el nivell b de protecció, con l’estudi dels Masriera, estan en contradicció amb el Pla general. En virtud d’aquest pla, l’edifici dels Masriera és edificable i té un sostre potencial d’uns quants pisos. En empara d’aquesta premissa, l’any 2015 es va plantejar una operació urbanística destinada a traspassar el sostre edificable del taller dels Masriera a l’edifici del Deutsche Bank, a la Diagonal amb Jardinets. Els veïns de Gràcia s’hi van oposar fermament perquè suposava la construcció d’un gratacels.
Recuperar la sala de teatre per als veïns
Avui, allunyat el perill de l’edificabilitat, els veïns reclamen tornar l’edifici a l’aspecte que tenia, el dels anys 30, i recuperar-ne la sala de teatre. Cal tenir en compte que al llarg dels any s’hi han fet molts afegits i transformacions. Però l’AV Dreta de l’Eixample té un segon objectiu: aconseguir que el nou equipament tingui una dimensió comunitària i de proximitat, i no pas de ciutat, com ha passat fins ara. Vol que funcioni com un ateneu i que pugui servir de sala d’actes a les escoles públiques del barri que no en tenen.
El teatre dels Masriera, en bon estat
El cartell d’entrada al taller dels Masriera és un testimoni del seu passat i recorda que és un edifici amb diferents capes. La imatge religiosa que hi van pintar les monges que se’l van fer seu l’any 1951 encara deixa veure, a sota, el nom del teatre que un dia va ser: Studium.
Un cop a dins l’edifici, Baños i Artigues accedeixen al l’antic teatre, inaugurat el 1933 per Lluís Masriera. Va ser aquest membre de la família, interessat per les arts escèniques, qui va decidir transformar la sala d’exposicions en espai teatral. L’escenari es va fer ampliant l’edifici, ocupant una part del jardí. Avui, la llotja, els plafons i les pintures de les parets són originals dels anys 30.
Sala d’exposicions i teatre
Durant els anys 30, en temps de la República, els Masriera van portar al seu teatre obres de l’avantguarda europea, com ara teatre francès o de La Barraca, la companyia de García Lorca, que hi va fer una lectura teatralitzada de ‘Doña Rosita la soltera’.
Originàriament, la sala dels Masriera havia funcionat com un punt de venda d’obres d’art on s’abastia la burgesia que s’estava construint els pisos a l’Eixample. Hi compraven quadres, làmpares, mobles, etc.
La resta de l’interior de l’edifici, més enllà del teatre, també està protegida pel catàleg municipal. A més, l’Ajuntament ha fet un registre dels béns trobats a l’interior. Per Artigues, allò que té més valor són les pintures de les parets de Lluís Masriera.
