Ja fa uns mesos l’Ajuntament de Barcelona va anunciar la creació d’una taula de treball en què experts i expertes de diferents àmbits treballaran per veure quina situació tenen les platges de la ciutat i quines actuacions s’haurien de fer per evitar que els propers anys vagin desapareixent per culpa de la pèrdua de sorra i de l’augment del nivell del mar.

Una taula de treball que ha de permetre al consistori decidir les actuacions i obres que es faran per salvar les platges de la ciutat, o potser per decidir quines es podran conservar amb sorra i quines no. Nosaltres hem parlat amb alguns experts perquè ens expliquin quin futur li espera al litoral barceloní.

Un litoral fràgil

En José Antonio Jiménez és professor de l’Escola de Camins de la UPC i especialitzat en sediments. Forma part de l’equip d’experts creat per l’Ajuntament i, segons ell, és un pas molt important la creació d’aquest grup per al futur de les platges i avançar-se al problema per adaptar-nos o no tindrem temps per poder fer-ho. 

“Ara ja estem treballant perquè en un futur tinguem unes platges adaptades a la nova situació i que siguin sostenibles… l’estat del litoral de Barcelona, com el de tot Catalunya, no és delicat, però sí és precari. Tenim trams amb molta sorra, però hem de dir que les últimes dècades la majoria de platges l’han anat perdent. No a un ritme exagerat, però sí que hi ha zones on l’erosió és molt evident”, assegura José Antonio Jiménez.


Un litoral artificial

L’Institut de Ciències del Mar – CSIC acull científics que treballen amb investigacions relacionades amb el mar. Un d’ells és el científic Gonzalo Simarro que, des de fa molts anys, estudia quin és l’estat de la sorra de les platges de la ciutat. Ell recorda que són platges artificials finalitzades pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Per fer-les es van posar tones de sorra extreta del fons marí.

Simaro explica que la dinàmica de les platges és anar redistribuint els sediments i que per aconseguir platges prou àmplies perquè hi hagi usuaris s’han de fer intervencions com afegir sediment o, també, fer certes obres perquè el sediment que es posi se’n vagi més lentament.

El problema principal que alerta el científic Gonzalo Simarroés que “les construccions que s’han fet els darrers anys al litoral, com espigons, ports esportius… el que fan és evitar que les platges es regenerin de forma natural, ja que els sediments del riu Besòs no acaben arribant a les platges per totes aquestes construccions que retenen la sorra en llocs concrets”.


Els efectes del canvi climàtic

El canvi climàtic es tradueix, segons el professor de la UPC José Antonio Jiménez, en una pujada del nivell del mar que farà que les platges s’erosionin més i que algunes zones acabin quedant inundades. El resultat serà que cada vegada anirem perdent més sorra a Barcelona i a totes les platges del planeta per l’augment del nivell del mar.

El científic del CSIC, Gonzalo Simarro, augura que els efectes del canvi climàtic portaran a un replantejant de com seran les platges del futur.


Sabem que a 100 anys vista la pujada del nivell del mar prevista serà de cinquanta centímetres o un metre. Servirà anar posant sorra? O potser haurem de sacrificar certes platges i intentar salvar-ne quatre o cinc de les vuit que tenim. Per les altres es poden plantejar opcions urbanístiques que no necesitin tant de sediment”. ”
Gonzalo Simarro, CSIC

El que tenen clar aquests dos experts és que el millor que podem fer és preveure el que vindrà per posar-hi remei abans que sigui massa tard.

Inversions per adaptar-se al canvi climàtic

L’augment de les pluges torrencials, de les tempestes i temporals marítims són efectes que actualment ja es comencen a notar al litoral català. Això farà que s’hagin de fer actuacions importants que permetin gestionar millor l’aigua.

En Miquel Ortega, membre de la Fundació ENT i investigador de la UAB, creu que el primer que haurem de fer és adaptar-nos perquè els efectes del canvi climàtic siguin els menors possibles. Això implica inversions molt importants.

Ortega assegura que “haurem de reforçar les esculleres del ports, haurem de fer sistemes que evitin sobreeiximents d’aigües residuals, que seran molt més habituals… Haurem de gestionr molt més sovint grans quantitats d’aigua, ja que es preveu que augmentin les pluges torrencials un 17 %. Quan aquesta aigua arriba massa de cop s’ha d’evocar directament al mar. Això implica que hi ha dies que s’han de tancar les platges i té afectacions sobre el sistema marí”. 


Per evitar aquests efectes, el consistori ja ha fet un pla per dedicar cada any 175 milions d’euros a arreglar el filtratge d’aigua de les depuradores i per fer dipòsits pluvials nous que permetin gestionar les aigües torrencials.

Impacte sobre l’economia del litoral

Tots aquests efectes del canvi climàtic també afectaran tota l’economia que viu lligada al mar.


Sabem que amb el canvi climàtic hi haurà més dies de tempestes. Com afectarà les guinguetes de la platja, els qui lloguen equips de busseig, de vela… tota aquesta economia vinculada al litoral se’n veurà afectada…si no fem res l’impacte serà molt més gran, cal planificar ara per reduir el canvi climàtic.”
Miquel Ortega, Fundació ENT

El que creu aquest investigador de la UAB és que la ciutat haurà d’enfocar l’economia lligada al litoral no tant al turisme de sol i platja sinó que s’haura de crear una economia molt més lligada al mar, a l’educació marítima i a la investigació marina. Ortega explica que a Barcelona, l’any 1975 ja es va preveure com haurien de ser les platges amb el pla Copacabana a 30 anys vista, per planificar el territori del litoral.