La planta depuradora d’aigües residuals del Prat de Llobregat és una de les més grans d’Europa i la més extensa de les set que hi ha a l’àrea metropolitana. És la segona en capacitat de tractament, on arriba un 36 % d’aigua de Barcelona i la resta de diferents municipis del Baix Llobregat que inclou una part de Sant Boi, Esplugues, Hospitalet, Sant Just o Cornellà.
L’hem visitada per saber quins són els passos que s’han de seguir per depurar l’aigua que arriba de les llars i els serveis, que prèviament ha passat pels dipòsits pluvials que recullen els residus del clavegueram.
1. Dos fases de pretractament
Àlex Prada, cap de secció de sanejament de l’AMB, explica que el cicle de sanejament de l’aigua s’inicia a una zona de pretractament, on es treuen “els residus més grollers: pedres, fustes…”.
Una reixa reté aquestes impureses de més de 10 centímetres, i just després n’hi ha una altra que filtra tots els residus més grans de tres mil·límetres. “Aquest seria un dels processos que ens podríem estalviar si tothom fes les coses com cal”, apunta Prada, ja que són molts els residus que es llencen de forma inadequada als vàters de les llars.
2. Les piscines de decantació
El segon procés de depuració consisteix a separar sorres i greixos de l’aigua. Això es fa en unes piscines de 35 metres de longitud on es deixa l’aigua reposar durant diverses hores.
Passat aquest llarg període de temps, es decanta l’aigua per lliurar-la de totes les impureses pesades que es queden al fons, i també dels greixos que suren. La capacitat de tractament d’aigua d’aquesta depuradora del Prat és de 315.000 metres cúbics al dia, unes 93 piscines olímpiques, però la mitjana actual de tractament és de 250.000 metres cúbics.
3. Els reactors biològics
Patricia Habermeyer, sotscap d’Aigües de Barcelona EDAR del Prat de Llobregat, explica que quan l’aigua arriba al tercer punt de depuració encara arriba “bruta, barrejada amb matèria orgànica dissolta”.
Per netejar-la, introdueixen l’aigua en uns reactors biològics, i un cop neta, se’n va en part cap al mar i, en part, cap al riu Llobregat.
4. Una estació d’aigua regenerada
És el pas final i amb què es “desinfecta encara una mica més l’aigua”, de manera que llavors ja poden reintroduir-la al riu Llobregat i mantenir, així, el seu cabal, equilibri i biodiversitat.
Els fangs resultants d’aquests últims processos poden convertir-se en component agrícola i són aptes per a aplicació directa a les terres perquè venen d’un procés biològic, explica Habermayer.
