Es pot jugar en diverses modalitats, ja sigui eliminant a tot l’equip contrincant, tots contra tots, o conquerir la base de l’equip contrari. El Kim Gázquez té molta curiositat per saber si és veritat que les boles piquen bastant quan impacten. Ho ha anat a comprovar al Play-Point, un centre d’entreteniment on trobem diverses activitats enfocades per a tota la família.

L’Abel Jambrina, monitor de Play-Point explica que abans de la pandèmia podien jugar fins a 23 persones entre adults i nens.

Hem hagut d’anular un projecte per fer curses de drons, a causa de la pandèmia.”
Abel Jambrina, monitor de “paintball”

A part de poder practicar guerra de pintura d’interior amb boles de pintura fluorescents, també trobem altres modalitats molt populars com el làser tag, un joc en el qual dos o més equips han de defensar la seva base dels contrincants. És el clàssic joc d’agafar la bandera però amb un toc modern, gairebé futurista: els participants van equipats amb pistoles d’infrarojos amb què es disparen a unes armilles digitals que recullen la puntuació.

“Paintball”

Els participants fan servir marcadores, unes escopetes d’aire comprimit anomenades “markers” per disparar petites boles de pintura contra els altres jugadors. En essència és un joc de persecució complex, ja que els jugadors tocats per boles de pintura durant el joc són eliminats.

Normes de seguretat

Per jugar a “paintball” cal portar una equipació de seguretat obligatòria. En primer lloc trobem un casc o màscara facial que ens protegeix les parts més delicades: la cara, els ulls i el coll. Tot i que està prohibit disparar a algú a l’altura de la cara, d’aquesta manera s’eviten possibles lesions. Tant el pit com l’esquena van protegits per una armilla dura i a sobre una granota que cobreix el cos sencer, sobretot per evitar que la roba se’ns taqui de pintura. Els guants són opcionals, però es recomanen, ja que un impacte a les mans, si bé no té força suficient per lesionar, sí que en té per sentir-nos adolorits durant una bona estona, en què ens recordarem del moment quan ens van oferir l’opció de protegir-nos les mans.

Les pistoles tenen un botó de seguretat que cal accionar-lo quan no s’està al camp i els jugadors han de mantenir una distància mínima de dos metres, ja que les pistoles són d’aire comprimit i les boles surten amb bastanta força.
Existeix també una modalitat per a nens i nenes en la qual les pistoles de pintura són més petites i funcionen amb un motlle en lloc d’aire comprimit per evitar que les boles surtin amb tanta força.

Decidit a comprovar si les boles de pintura del “paintball” piquen tant com diuen, el Kim Gázquez s’equipa de cap a peus i es llança a la batalla. Aconseguirà sortir del laberint immaculat o ple de pintura?