El dia a dia de l’antiquari Aquiles Aracil, té poc a veure amb el que veiem a les pel·lícules. La seva botiga, situada a Ciutat Vella, és una porta al passat, i ell en coneix la història i les anècdotes de totes les peces. Després de tota una vida ajuntant objectes, avui dia, si entra una peça nova ha de ser força especial. Així i tot, tal com l’Aquiles reconeix, “gairebé cada dia entra alguna peça i a vegades, fins i tot, en surt alguna”. Però si hi ha un aspecte que el cinema sí que ha retratat bé, és que es tracta d’una professió vocacional que es fa per amor als objectes i a la història.
És una feina d’estimació. T’enamores dels objectes, de la història, de la bellesa
Objectes per triar i remenar
D’entre tots els objectes que hi ha a la botiga, destaquen aquells que són desconeguts pel fet que els temps els ha canviat tant, que no tindrien cap sentit en l’actualitat.
Trobem, per exemple, els carnets de ball. Es tracta d’un petit quadern que, en lloc de fulls de paper, tenia fulls de metall o marfil. A llapis, les noies apuntaven a qui donaven el ball i l’ordre en el qual ho feien. També ha quedat ja oblidada la “vinaigrette“, un petit receptacle ple de vinagre que els nobles anaven olorant per dissimular la pudor dels carrers, en una època en què les deposicions es llançaven directament a les calçades. Els temps canvien i els nostres objectes quotidians també, però sempre hi haurà persones que com l’Aquiles, els recuperaran per la posteritat.
