Antonio Baños es desplaça a les ruïnes de l’antiga Sala Rocksound de Barcelona, al carrer dels Almogàvers amb Pamplona, per analitzar l’escena musical més desconeguda de la ciutat i la crisi del sector causada per la pandèmia. Per fer-ho, es troba amb Nando Cruz, periodista cultural i musical, autor de la secció d”El Periódico’ “Altres escenaris possibles”, recentment desapareguda.
Música nouvinguda fora de circuit
Cruz explica que el panorama musical menys conegut de la ciutat s’ha enriquit els darrers deu o quinze anys dels nouvinguts, persones migrades que han aportat la seva cultura i els seus sons. Malgrat no se’n parli gaire als mitjans, aquests col·lectius organitzen regularment concerts d’aquestes músiques, com ara sessions de bachata o de percussió africana, gairebé sempre en espais que queden al marge de la ciutat.
Cruz explica que la societat ha decidit que la música ha d’estar en llocs tancats. Però ell aposta per donar el mateix valor a les músiques que es fan en espais no normatius, com cases ocupades, centres cívics o el carrer. En aquests llocs, diu, acaben naixent les propostes més interessants.
Nando Cruz ha estat al cas de qualsevol esdeveniment musical fora dels circuits oficials. Les seves fonts, diu, eren a l’abast de tothom: cartells d’artistes panjabis penjats als locutoris; de músics de salsa a les perruqueries dominicanes, etc.
Cruz opina que a la “nostra societat” li falta curiositat i, per tant, capacitat de barrejar-se, de fer un mestissatge cultural, en aquest cas amb la música. Els espectadors que poden assistir al concert d’un artista de Bollywood programat pel Festival Grec, potser no són capaços d’anar a una actuació similar en una sala dels afores de la ciutat qualsevol altra dia.
El panorama postpandèmia
Nando Cruz reflexiona sobre com quedarà l’escena musical de Barcelona després de la pandèmia. D’entrada, diu que des que va començar la pandèmia, l’activitat musical ha estat molt escassa i la poca que hi ha hagut ha estat impulsada pels centres cívics i per les associacions de sales de concerts. Això, diu, aguantarà. Les sales grans són les que tenen més dificultats per tornar a l’activitat per qüestions d’aforament. Però per sota de les sales d’entre 100 i milers de persones d’aforament, hi ha un teixit de petits locals, bars, pubs, associacions culturals o petites iniciatives de grups particulars que han desaparegut de la ciutat perquè no tenen oportunitat d’existir. Algunes sobreviuen amb campanyes de micromecenatge o venent samarretes. Al final, aquests petits locals sobreviuran a partir de la fidelitat que hagin pogut crear amb el seu públic i de les condicions de lloguer dels espais.
Riquesa cultural menystinguda
Nando Cruz opina que Barcelona és una ciutat acomplexada i, per tant, obsessionada amb fer grans esdeveniments, grans concerts i festivals de música, per “situar-se al mapa”. Diu que aquests grans esdeveniments no serien necessaris perquè existeix una riquesa cultural comparable a qualsevol festival. Posa com a exemple el restaurant grec Diobar, al soterrani del qual es fan concerts, i pel que al 2019 hi van passar 18.000 espectadors. A Barcelona hi ha 150 locals similars.
El futur dels músics
Nando Cruz alerta que els músics estan en una situació econòmica dramàtica per la manca de feina. Però en aquest cas s’hi ha de sumar la incertesa sobre el futur del propi ofici, ja que la pandèmia pot arribar a fer desaparèixer les actuacions amb públic per molt de temps.
Les condicions en què s’han de fer els pocs concerts que se celebren, amb els espectadors asseguts i sense cantar ni cridar, han afavorit estils de música contemplatius o tranquils, més fàcils de suportar en una cadira. Però la gran majoria d’estils, del del metal a la salsa, són inviables en aquestes condicions. Això ha fet minvar força la diversitat de l’oferta.
Durant el confinament més estricte va sorgir un nou model de concerts, aquells que es feien des de les terrasses o balcons. Els Stay Homas van ser l’exponent de més èxit d’aquella nova modalitat, forçada per les circumstàncies. Però això sembla que no ha tingut continuïtat.
Per a Nando Cruz, una possible sortida són els microconcerts, actuacions de música en viu en espais oberts pensades per a un petit aforament, d’unes 50 persones.
