Norman Granz va ser el productor més famós i amb més èxit de la història del Jazz. També era col·leccionista d’art i gran admirador de Pablo Picasso. Es van conèixer l’any 1968 i van establir una bona amistat. Quan, cinc anys més tard, el pintor va morir, Granz estava constituint una nova empresa discogràfica, a la que va anomenar Pablo Records en honor al seu amic. Comencem escoltant tres gravacions que formen part del seu extens catàleg.
Aprofitant que a Itàlia tenen un nou govern format per una coalició de dreta i extrema dreta, us presentem al pianista Romano Mussolini, el fill artista del dictador Benito Mussolini. No deixa de ser un fet curiós, tenint en compte que el Duce i els seus acòlits consideraven el Jazz com música per a races inferiors.
Seguim amb la veu càlida de Samara Joy, la nova sensació del Jazz vocal, que ha presentat el seu nou disc, Linger Awhile, en el Festival Internacional de Jazz de Barcelona.
Acabem amb el trompetista Louis Smith, un músic excel·lent que va deixar els escenaris dels clubs de Jazz per fer de professor a les aules de diverses universitats.
