(ACN/Redacció) “L’empremta de Pedrell”, al Museu de la Música de Barcelona, reivindica la figura del compositor i musicòleg Felip Pedrell (Tortosa, 1841-Barcelona, 1922) amb motiu del centenari de la seva mort. Comissariada per Marc Helibron, Cristina Álvarez i Ilaria Sartori, l’exposició repassa la vida i obra del compositor, però, a més, posa de relleu la seva influència com a pedagog i musicòleg. “Ens interessava reflectir les ressonàncies dels seus estudis fins a arribar a la contemporaneïtat”, afirma Helibron.
La mostra destaca que va ser mestre de tota una generació de compositors, alguns dels quals van gaudir de molt més èxit i reconeixement que ell, com Enric Granados, Isaac Albéniz, Manuel de Falla o Robert Gerhard. També va ser mestre de la cantant Conxita Badia, i de la compositora i pianista Maria Carratalà.
Un dels pares de la musicologia espanyola
Pedrell va excel·lir com a musicòleg, amb més de 700 estudis publicats. Un llegat que l’exposició també posa en solfa. “Va ser un dels pares, no l’únic, de la musicologia hispànica”, explica Helibron. Influït per Richard Wagner, va impulsar la idea d’una identitat musical inspirada en les músiques del passat i la tradició oral. Entre els seus estudis destaquen els quatre volums del ‘Cancionero musical español’. “Tenen a veure amb els seus estudis també, obres que avui són molt presents, com ‘El misteri d’Elx’ o ‘El cant de la Sibil·la’“, afegeix el cocomissari.
L’exposició té dos àmbits: una zona perimetral que repassa la biografia i obra de Pedrell, i unes illes centrals el vinculen amb la contemporaneïtat. Una d’aquestes illes és sonora, amb 25 altaveus que permeten escoltar composicions seves, com la ‘Cançó de l’estel (Els pirineus)’, però també de deixebles i d’altres músiques que no existirien sense els seus estudis. “L’empremta de Pedrell” es pot visitar entre el 25 d’octubre i el 26 de febrer.
