Quan els músics de jazz es posen sentimentals, romàntics o malenconiosos, sovint escriuen un blues dedicat. Si són anglòfons, el titulen ‘Blues for…’.
I aquest és el fil conductor del programa d’avui. Entre milers de possibilitats, hem seleccionat 10 cançons amb estructura de blues, que el seu autor va dedicar a algú.
Comencem amb el saxofonista Coleman Hawkins i el pianista Oscar Peterson, que els van dedicar a una noia. Seguim amb un blues dedicat a Stéphane Grapelli, un altre a Grapelli i a Django Reinhardt i un que aquest darrer va dedicar… al president Eisenhower.
A continuació, els saxofonistes Ben Webster i Don Byas dediquen un blues a la filla de Byas, Dottie Mae, mentre que Tete Montoliu dedica el seu blues a ell mateix.
Abans d’acabar ens fixem en Oliver Nelson, que va fer dos discos titulats ‘The Blues and the abstract Truth’, en què el concepte inquietant no és el blues, sinó la veritat abstracta. Escoltem la versió que es pot trobar en el segon d’una composició de Dave Brubeck, Blues for Mr. Broadway.
La darrera peça del programa és el Blues per Màrius que el gironí Ramon Alsina, saxofonista i director de La Selva Big Band, va escriure l’any 2007 amb motiu de l’exposició “Història del jazz a les comarques gironines”, que es va presentar la Casa de Cultura de Girona.
