La creació d’un paisatge adaptat al canvi climàtic: mirar els incendis de manera diferent
Els incendis que cremen de manera natural ajuden a modelar el paisatge del demà.
“Hem d’entendre que el món que coneixíem ja no hi és”. Ho assegura Marc Castellnou, el cap dels GRAF. Castellnou és un gran especialista en focs forestals. El seu talent i coneixement sovint són reclamats per diversos països. L’estiu de 2018 li van demanar anar a Suècia per assessorar sobre els grans incendis forestals que van cremar més de 20.000 hectàrees de boscos.
Aquests incendis van emetre una gran quantitat de CO2 i cendres a l’atmosfera, tal com mostren les imatges de satèl·lit, i van coincidir amb un episodi de sequera i una onada de calor que va patir el país nòrdic. El termòmetre va pujar per sobre dels 30 graus a Suècia.
Els boscos necessiten evolucionar i els seus ecosistemes, adaptar-se al nou clima, que ja és aquí. Però aquesta adaptació només s’aconsegueix a còpia de pertorbacions naturals com ara plagues, ventades, allaus i/o incendis, que són l’alteració natural per excel·lència. Quan això passa, el bosc vell deixa pas al nou.
Marc Castellnou proposa un canvi de paradigma i mirar els incendis de manera diferent. Ja no es tracta de considerar-los com a emergències sinó com una oportunitat per adaptar la vegetació i els ecosistemes al nou temps. “Ens haurem de preguntar si en aquest moment de canvi climàtic la nostra responsabilitat és lluitar contra els incendis amb totes les nostres forces o hem de començar a entendre que hem d’ajudar els nostres boscos, els nostres ecosistemes, a fer aquesta transició, a adaptar-se a aquest nou clima per conservar el màxim de biodiversitat possible”. Ras i curt. Els incendis ajuden a modelar el paisatge del demà. I les decisions que es prenguin ara tindran unes conseqüències. Per Castellnou només hi ha dues opcions: o ajudar a fer el canvi o, per contra, continuar per un camí que no porta enlloc, que és entossudir-nos en la conservació d’un bosc que és d’una altra època, és a dir, augmentar la diferència entre una vegetació i un clima que no s’ajusten ni encaixen l’una amb l’altre.
Entendre el que està succeint i gestionar el paisatge d’acord amb aquests criteris pot ajudar a evitar l’incendi de grans proporcions: el de sisena generació, aquell que destrueix tot l’ecosistema, aquell que crema d’una manera atípica i és tan devastador, ràpid i intens que pot, fins i tot, variar el clima d’un territori. Són els incendis que s’han vist a Suècia, Portugal i Califòrnia.
Però la transició del bosc per adaptar-lo al nou clima també es pot fer a còpia de gestió forestal. El que succeeix, però, és que els boscos actuals no estan cuidats. Aquest fet, tenint en compte que la superfície forestal a Catalunya, com hem vist, representa el 64 % de tot el territori, esdevé crític. De fet, és un dels reptes de país, segons assegura el responsable de Mitigació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Iñaki Gili.[/vc_column_text][vc_column_text]Per Castellnou, el moment actual requereix una altra cultura de valors davant les emergències, i aquesta cultura de valors “és la cultura del bé comú”. I en aquest sentit afirma que “ja no es tracta tant de prioritzar la propietat” sinó “el bé comú d’aquesta societat”. I sentencia: “Evidentment 10 vides valen més que nou vides. 20 cases valen més que nou cases, però també val com a valor important el fet que demà el bosc conservi la biodiversitat, el fet que demà puguem tornar a tenir bosc”. I assegura que “en aquest moment de canvi climàtic nosaltres no defensem un passat, nosaltres, en les decisions que prenem, creem un paisatge de futur. I aquest és el repte”, és a dir, un paisatge adaptat al canvi climàtic.