Us presentem com són els AC75, els vaixells monocasc que competiran a Barcelona entre el 22 d’agost i el 21 d’octubre, quan se celebrarà la 37a edició de la Copa Amèrica de vela. Els que hi participaran aquest cop són la versió millorada dels que van disputar l’edició passada, la celebrada a Auckland l’any 2021 i que va guanyar l’Emirates Team New Zealand a la final per 7 regates a 3 contra el Luna Rossa italià.
Els AC75 fan més de 22 m d’eslora
AC75 vol dir America’s Cup de 75 peus de llarg, més de 22 m, una mida gairebé equivalent a la llargària d’una pista de bàsquet (28 m). La mànega del vaixell, la part més ampla, és de 5 m i està situada aproximadament al mig del buc. Segons el protocol establert entre l’equip defensor del títol, l’Emirates Team New Zealand, i el primer que va desafiar-lo, l’Ineos Britannia, també serà la classe de vaixell de la 38a edició, la que seguirà la de Barcelona.
El pal té una mida descomunal
El que destaca més d’aquest tipus de velers és el pal, que fa 26,5 m. És la mateixa mida per als sis vaixells que competiran al camp de regates de la Barceloneta. El pal està fet de fibra de carboni, tots els materials del vaixell són els més lleugers possibles i alhora molt resistents. El carboni i el titani són els que predominen. Els pals són rotatoris i els ajusten els dos controladors de veles o trimmers, que formen part dels vuit components de la tripulació.
El pal té enganxades les dues veles que flamegen i fan agafar velocitat al vaixell. La vela major fa 145 m² i pesa més de 200 kg. El floc, que és la vela més petita que està situada a la proa, la banda davantera del veler, té 90 m² de tela.
Les hidroales o foils fan volar el vaixell i marquen la diferència
Els AC75 de Barcelona no disposen de quilla, tenen un elevador de timó que està situat a la popa, la banda del darrere del veler. És l’únic component que sempre és dins de l’aigua durant la regata. L’elevador de timó té una mida de 3 m. Les hidroales són els braços metàl·lics que hi ha a cada banda del vaixell, babord i estribord. Els foils, que és com es diuen en anglès, tenen una mida de 7 m quan estan totalment desplegats. Cada hidroala pesa 1.000 kg. Aquests apèndixs són els que fan volar els vaixells a través d’un complex sistema electrònic que activen els controladors de vol des de la coberta. El disseny dels foils no és uniforme per a tots els equips, de manera que els enginyers s’esforcen per fer el millor dibuix possible de la famosa T invertida per marcar la diferència i donar la victòria al seu sindicat.
Vuit tripulants en cada nau
En l’edició anterior hi havia 11 tripulants a la superfície dels AC75 i en l’edició barcelonina són vuit, quatre a cada cantó del veler. Les estratègies varien però bàsicament se situen així: al davant (proa) van els dos controladors de vol o trimmers; al seu darrere, els dos pilots i les places del darrere són per als quatre ciclistes, el personal que dota d’energia el quadre de comandament que serveix per ajustar les veles i aconseguir la màxima velocitat mentre la nau vola el 99 % de temps de la regata.
Poden arribar als 120 km/h
Aquests AC75 estan preparats per arribar als 60 nusos de velocitat, pràcticament 120 km/h. Pesen sis tones i mitja i el procés de disseny i construcció ha estat de tres anys. El cost d’aquestes naus voladores és d’entre 10 i 12 milions d’euros. Per comparar-ho, el Red Bull Racing de Fórmula 1 que piloten Verstappen i el mexicà Checo Pérez costa 15,8 milions d’euros.
