Barcelona tindrà ben aviat un museu sobre la història dels gitanos a Catalunya. Molta gent desconeix que a mitjans del segle passat moltes dones gitanes emigraven a fer les Amèriques. Ho feien elles i no els marits. Marxaven soles, sense homes ni fills, a aconseguir diners a través de la venda o altres feines, i així contribuir a l’economia familiar.
Tampoc no és gaire conegut que moltes gitanes viatjaven a París, meca del disseny a l’època, per inspirar-se en el que estava de moda. Una vegada de tornada a casa, ho replicaven i ho venien. D’aquesta manera, moltes clientes d’aquestes modistes vestien roba d’alta costura a preus més assequibles. Això i molt més és el que es vol explicar a l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona.
Un museu contra els estereotips
L’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona neix a instàncies de Carabutsí, una entitat que fa anys que treballa en la recuperació de la memòria dels gitanos a través d’entrevistes personals amb els més grans. Sam García, director del museu, explica que “el que volem és explicar tota la nostra història, perquè la gent ens conegui i deixar de banda els estereotips”.
Volem que no hi hagi antigitanisme, el ser diferent suma, no és una cosa dolenta
Un arxiu amb més de 7.000 fotografies
D’entre els diferents elements que hi ha a l’Ecomuseu en destaca el material fotogràfic. Tenen més de 7.000 arxius fruit de donacions de la gent gran de la comunitat gitana.
És el resultat del treball de set joves gitanes, que fa anys van engegar un projecte per recuperar la història dels gitanos catalans. Aquesta tasca va aconseguir el Premi Ciutat de Barcelona 2019, per preservar la memòria gitana en perspectiva de gènere.
Pedagogia i entreteniment
L’Ecomuseu neix amb l’objectiu de donar a conèixer la cultura gitana. “A més, organitzarem rutes, es faran ‘escape rooms’, farem documentals i pel·lícules de temàtica gitana, és a dir, un ventall de serveis per gaudir de la nostra cultura”, explica García.
L‘Ecomuseu obrirà les portes al públic al novembre. I la ubicació no és casual: és al carrer de la Cera número 10, un carrer que molts reconeixen com el bressol de la rumba catalana.
