Una noia observa un gran llenç de Frederic Amat, de la col·lecció d'art de la Fundació Salvat, a Can Framis (ACN)

(ACN) Per segona vegada en 25 anys, la col·lecció d’art de la Fundació Salvat, obra social del grup farmacèutic, surt de la seva seu per mostrar-se en societat. Durant tres setmanes, el Museu Can Framis, de la Fundació Vila Casas, exhibeix els 25 quadres que componen el fons, iniciat el 1994 i que s’ha anat engreixant a raó d’un quadre per any amb obres de destacats pintors com Josep Ràfols-Casamada (el primer), Josep Guinovart, Perejaume, Jaume Plensa, Carlos García-Alix, Ignasi Aballí, Joan Hernández Pijuan, Frederic Amat i Hugo Fontela, entre d’altres.

El conjunt s’exposarà fins al 19 de setembre a Can Framis, al Parc i la Llacuna del Poblenou, i és la segona vegada en aquests 25 anys que surt de les oficines de la farmacèutica. La primera va ser ara fa cinc anys, coincidint amb el seixantè aniversari de la companyia i el vintè de la col·lecció, quan va mostrar-se només durant tres dies a la Llotja de Mar.

La col·lecció va arrencar el 1994 per la inquietud de la família Peris, propietaris dels Laboratoris Salvat, i configura un relat artístic dels últims anys del segle XX fins avui. L’actual president de la Fundació, Javier Peris, ha explicat com van tenir la idea de felicitar les festes de Nadal a la plantilla i col·laboradors amb l’adquisició d’un quadre. Aquell any, la seva mare, aleshores directora de la companyia, va escollir un Ràfols-Casamada “molt estimat per ella” i, darrere, va venir un Guinovart anomenat ‘Merlín’, inspirat en el projecte homònim de recerca de la farmacèutica contra l’obesitat mòrbida.

El projecte no va tenir continuïtat, però el quadre es va convertir en el segon d’una col·lecció “nascuda per generació espontània” que aviat la Fundació va assumir com a tal i va anar fent créixer. La particularitat de les seves obres és que són totes d’artistes catalans o estatals, llenços de format gran i creades el mateix any que s’adquireixen. La d’aquest 2021, per exemple, encara no l’han escollida, perquè la decisió se sol prendre durant la tardor, ha detallat Peris.

El valor humà

Per la Fundació, el gran “valor” de la seva col·lecció no és l’econòmic, ni tan sols l’artístic. Segons assegura el president de la Fundació, el seu interès ha estat sempre la coneixença de l’artista, la possibilitat de visitar els seus estudis i la trobada de “punts de lligam” que acaben facilitant la decisió sobre l’obra que adquiriran (o animant l’artista a crear-la, com en el cas de Guinovart).

En aquests 25 anys, la col·lecció ha anat creixent amb obres de Jaume Plensa, Perejaume, Vicenç Vilaplana, Juan Sotomayor, Frederic Amat, Joan Hernández Pijuan, José Manuel Ballester, Eduard Arbós, Ignasi Aballí, Jaume Pitarch, Gorka García Herrera, Mateo Maté, Guillermo Oyágüez i, el darrer fins ara (2019), Secundino Hernández. D’aquest últim, la Fundació ha adquirit una de les fotografies de la performance que va organitzar l’any passat al Liceu, omplint la platea i totes les localitats del teatre de la Rambla de plantes per “assistir” a un quartet de corda en plena pandèmia.

Peris ha agraït a la Fundació Vila Casas l’interès per mostrar la col·lecció i ha confessat que les obres prenen una dimensió diferent fora del seu entorn habitual, on inevitablement i per repetició “no els trobes res de nou”. Transportats a un museu, “transmeten un missatge molt diferent, de gaudi del col·leccionisme”, ha dit satisfet. Per celebrar-ho, una bona colla dels artistes que són protagonistes de la col·lecció han dinat plegats a Barcelona amb els responsables de la Fundació Salvat.