A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l'any 2009.
L'escàndol de l'espoli del Palau destapa el finançament irregular de CDC
El 23 de juliol, els Mossos d'Esquadra entren al Palau de la Música i intervenen nombrosa documentació arran d'una investigació sobre el desviament de 2,3 milions d'euros de fons públics. Així va seguir betevé l'escorcoll que va durar nou hores:
Quatre dies més tard, Fèlix Millet dimiteix com a president de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música. El 30 de juliol, la fiscalia presenta una querella contra Jordi Montull, el màxim responsable de la direcció administrativa per haver col·laborat en el desviament de fons públics.
La sentència va provar que Millet i Montull van desviar 23 milions d'euros a partir de la pràctica de falsificar factures i robar diners dels comptes del Palau que, a banda de finançar CDC, es van destinar a viatges, reformes d'immobles particulars i als casaments de les filles de Millet. Les dilacions "indegudes" i "extraordinàries" del procés judicial va actuar com a atenuant i va possibilitar una rebaixa de les penes a tots els acusats. Amb tot, Millet va ser condemnat a nou anys i vuit mesos de presó i a una multa de 2,8 milions d'euros per un delicte continuat de malversació i apropiació indeguda, blanqueig de capitals, tràfic d'influències i un delicte contra la hisenda pública. Jordi Montull va ser condemnat a set anys i sis mesos i una multa de 700.000 euros pels mateixos delictes. La sentència també condemnava l'extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya, Daniel Osàcar, a quatre anys i cinc mesos de presó. Els directius de Ferrovial, Pedro Buenaventura i Juan Elízaga, van quedar absolts per prescripció del delicte.
El cas de l'hotel del Palau i la corrupció a Ciutat Vella
En el procés d'instrucció del cas Palau se'n deriva en un altre de tràfic d'influències per la requalificació dels terrenys que ocupa l'edifici de l'Escola la Salle Comtal, al costat del Palau de la Música, per construir-hi un hotel. L'edifici, del 1906, és obra de l'arquitecte Antoni Millàs i Figuerola i la finca està qualificada com a "equipament educatiu". L'edifici, a més, està inclòs al Catàleg de patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona. Felix Millet i Jordi Montull, els màxims responsables de la Fundació Palau de la Música - Orfeó Català van arribar a un acord el 2003 per comprar l'edifici de l'escola. Però per construir l'hotel calia requalificar els terrenys, que havien de passar d'ús educatiu a residencial. El 24 d'abril, el plenari de l'Ajuntament de Barcelona aprova provisionalment el projecte de construcció del nou hotel i de la modificació de l'entorn del Palau, malgrat l'oposició frontal dels veïns i de la mateixa regidora del districte de Ciutat Vella, Itziar González.
El 22 de setembre dos mesos i escaig més tard de l'esclat del cas Palau, l'alcalde socialista Jordi Hereu, defensava la construcció de l'hotel.
Els veïns estaven en contra de la construcció d'un nou hotel al districte de Ciutat Vella. Des de feia temps havien patit la proliferació de pisos turístics, i temien la consolidació d'un procés de gentrificació. És a dir, l'expulsió progressiva de les classes populars del barri a causa de l'augment dels preus de lloguer. I qui s'havia posat al costat dels veïns va ser precisament la regidora del districte, Itziar González, una independent que s'havia presentat a les llistes del PSC.
El cas de l'hotel del Palau, a banda de Millet i Montull, també va afectar el tinent d'alcalde d'Urbanisme del PSC, Ramon García-Bragado, el gerent d'Urbanisme Ramon Massagué, el lletrat Enric Lambies i el redactor del projecte de l'hotel, Carles Díaz. El 30 de juny del 2010 van ser imputats per delicte de tràfic d'influències i prevaricació. L'ajuntament va obrir una comissió d'investigació i l'alcalde Hereu va destituir García-Bragado de les seves funcions a Urbanisme però el va mantenir com a tinent d'alcalde. L'Audiència de Barcelona condemnava Millet i Montull per tràfic d'influències i els absolia de la resta de càrrecs. Els obligava a pagar una multa de 3,6 milions d'euros a Fèlix Millet i de 900.000 a Jordi Montull. La sentència exculpava la resta de processats. Tot i que la fiscalia va recórrer la sentència al Tribunal Suprem perquè no s'havien acceptat determinades proves, el juny del 2016, aquest alt tribunal absolia Millet i Montull. El 2017, ja amb Ada Colau com a alcaldessa de la ciutat, la comissió de govern va denegar el pla especial que permetia la construcció de l'equipament privat.
La corrupció de funcionaris vinculada a l'atorgament de llicències per a pisos turístics
Entre el 2005 i el 2008 una xarxa de funcionaris corruptes de l'Ajuntament de Barcelona haurien cobrat diners a canvi d'agilitzar els tràmits per a la llicència d'habitatges de lloguer en pisos turístics també al districte de Ciutat Vella. El cap de la trama seria el cap de serveis tècnics de l'ajuntament, Heliodoro Lozano, que seria jutjat nou anys després conjuntament amb set funcionaris més, l'enginyer Joaquín Quílez, que actuava com intermediari, i 13 propietaris d'habitatges. Els delictes que s'imputen són els de suborn, prevaricació i falsedat.
El cas en deriva d'un altre, el Saratoga, també de corrupció de funcionaris públics en relació amb cases de prostitució i en què també hi està implicat l'enginyer Joaquín Quílez.
La regidora de Ciutat Vella, Itziar González, va denunciar la corrupció que havia detectat en el districte, fet que va provocar malestar dins del PSC. González va patir amenaces i, fins i tot, van entrar i regirar el seu domicili el 29 d'abril. En la seva interlocutòria la jutgessa del cas fa esment a l'amenaça que Joaquín Quílez hauria efectuat a la regidora, a la seva parella i a la gerent del districte. Les missives contenien amenaces de mort i en contra de la seva integritat física. Finalment, la regidora, sense suports dins del PSC, va dimitir del càrrec. La instrucció de la trama corrupta a Ciutat Vella arriba 10 anys després de denunciar-ne el cas.
El 2009, un any d'ampliació de les infraestructures
Si el 2007 va ser un any caòtic per a les infraestructures, el 2009 les coses comencen a millorar. A Barcelona, entra en servei la Línia 9 del metro, tot i que de forma parcial, i s'inaugura la T1 de l'aeroport. A més, l'AVE connecta Barcelona amb Andalusia sense passar per l'estació d'Atocha de Madrid.
I s'inaugura la Ciutat de la Justícia, tot i que no suposa un alleugeriment del col·lapse que suporten els jutjats catalans. De fet, els jutges van convocar una vaga per protestar per la situació de càrrega de treball. El seguiment va ser del 40 %.
Les cinc primeres estacions de l'L9, que cobreixen Santa Coloma de Gramanet, s'inauguren el 13 de desembre. En són cinc: Can Zam, església major, Singuerlín, Fondo i Can Peixauet. El recorregut és encara curt, només gairebé quatre quilòmetres i es fa amb combois sense conductor. Però la novetat més important és que el metro arriba a més barris de Santa Coloma. La Línia 9 permet la connexió amb l'L1 a l'estació de Fondo.
La inauguració del metro a Santa Coloma es fa en el context polític del cas Pretòria, de corrupció urbanística, i la dimissió, el 2 de novembre, de l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet del PSC, Bartomeu Muñoz, que va ser detingut.
El 29 d'octubre del 2009 el magistrat de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, havia instruït una operació de gran abast. Hi va haver una desena de detinguts a qui se'ls acusava de presumptes delictes de suborn, blanqueig de diners i tràfic d'influències.
S'inaugura la T1, la nova flamant terminal de l'aeroport
El 16 de juny s'inaugurava la T1, la nova terminal de l'aeroport, que entra en funcionament l'endemà. En la inauguració hi és present el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, que afirma que no vol una "Catalunya limitada amb infraestructures insuficients". Les paraules de Zapatero intenten pal·liar el greuge del dèficit crònic en infraestructures i sobretot el que va succeir el 2007, el tall de Rodalies a causa de la construcció de la línia de l'AVE.
La nova terminal duplica la capacitat de l'aeroport fins a 55 milions de passatgers a l'any i permet la creació de 3.000 llocs de treball directes i l'ampliació de companyies aèries que vulguin operar a Barcelona. Amb tot, la T1 té alguns inconvenients. Fins al 2012 no hi arribarà el metro i no té cap connexió amb tren. L'aeroport, malgrat l'ampliació, no esdevé un "hub" internacional.
Desallotjament violent dels estudiants que estaven tancats al rectorat de la UB per protestar contra el Pla de Bolonya
El 18 de març, els Mossos d'Esquadra desallotgen a cops els estudiants que estan tancats al rectorat de la Universitat de Barcelona per protestar contra el Pla de Bolonya. Feia quatre mesos que hi estaven tancats. Per als universitaris, l'aplicació del pla obre la porta a la privatització dels estudis superiors. El Pla de Bolonya significa que les llicenciatures i diplomatures desapareixen en benefici dels graus universitaris, de tres anys. I els graus es complementen amb els màsters. Tot i que no són obligatoris, sí que suposen un valor addicional a la formació de l'alumne. Però la matrícula és molt més cara.
betevé va viure el violent desallotjament dels alumnes.
L'actuació policial violenta va acabar provocant la dimissió del director de la policia, Rafael Olmos, i va obrir una crisi interna a la conselleria d'Interior, dirigida per Joan Saura. Cap alumne de la tancada va ser condemnat pels fets. Un any més tard l'aplicació del Pla de Bolonya es va trobar amb la dificultat de la manca de dotació pressupostària per a les exigències de la nova reforma i les dificultats dels alumnes en poder compaginar estudis i feina.
Tres cooperants catalans, segrestats a Mauritània
El 29 de novembre, Al-Qaida segresta a Mauritània els cooperants catalans Alícia Gámez, Roque Pasqual i Albert Vilalta de l'ONG Barcelona Acció Solidària. La caravana en la qual viatjaven duia material per a diversos països. Les concentracions a diverses ciutats per demanar-ne l'alliberament se succeeixen. Poc temps després del segrest, es farà púbic que Albert Vilalta va rebre tres trets a la cama quan intentava fugir de l'acció.
Alicia Gámez va ser alliberada el 10 de març del 2010, després de tres mesos de segrest. El 22 d'agost del mateix any s'anuncia l'alliberament d'Albert Vilalta i Roque Pasqual. El seu segrest haurà durat 267 dies, el més llarg que duu a terme l'organització terrorista. Al-Qaida va demanar diners i l'alliberament dels seus membres presos a Mauritània a canvi del retorn dels cooperants.
La grip, l'activació del discurs de la por
El 2009 és un any en què es desfermen les notícies sobre diversos tipus de grip que podrien afectar la ciutadania. L'aviària, la nova i la porcina que, posteriorment, va canviar de nom per les queixes de productors del sector per grip A.
El 29 d'abril, l'OMS eleva el nivell d'alerta a 5. Aquest fet suposa risc de pandèmia global. Aquest mateix dia, a Mèxic, s'han produït 159 morts i hi ha 1.600 persones infectades. Als Estats Units ha mort una persona i n'hi ha 62 d'infectades a la Unió Europea. El 19 de maig, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, es reuneix amb representants de les companyies farmacèutiques més importants del món perquè comencin la producció massiva de vacunes. L'11 de juny, l'Organització Mundial de la Salut eleva a 6 el nivell d'alerta. És l'estat de màxima alerta sanitària.
Les mesures preventives s'estenen arreu: controls de temperatura als aeroports i de mercaderies a les fronteres, persones adultes i infants en quarantena si hi ha sospita d'haver patit contagi. A Catalunya s'activa la campanya de vacunació contra la grip A, tot i que molts metges decideixen no vacunar-se. I és que, malgrat la situació d'alerta, l'efectivitat del retroviral està en dubte.
Al final, la grip A va causar la mort de 4.500 persones a tot el món, la majoria d'elles amb afeccions prèvies, mentre que un brot de grip normal causa cada any al voltant de 250.000 defuncions.
El 2008, l'OMS va disposar del finançament, a banda dels estats i d'altres organismes, de diverses companyies farmacèutiques com ara Bayer, Merck, Glaxosmithkline, Novartis i Pzifer, entre d'altres.
Mor Pepe Rubianes, l'actor més loquaç
Era únic en la seva capacitat expressiva. Tant verbal com gestual. El 2 d'agost mor l'actor Pepe Rubianes, gallec d'origen i català d'adopció. D'esperit lliure, enèrgic, lúcid i innovador en el seu ofici, Rubianes mor als 61 anys víctima d'un càncer de pulmó. Rubianes va començar la seva carrera professional amb Dagoll Dagom el 1977. Algunes de les obres d'èxit en les quals va participar van ser 'Nunca hablaré en clase', 'Antaviana', 'Ubú president' (sota la direcció d'Albert Boadella). Després va marxar a Cuba i va iniciar la seva carrera en solitari amb 'Pay pay'. Després continuaria amb 'Ño', 'Sin palabras', 'En resumidas cuentas', 'Por el amor de Dios', 'Scuum' i el mític 'Rubianes solamente', que li va servir per celebrar els seus 15 anys damunt dels escenaris. 'Lorca eran todos' i 'La sonrisa etíope' van ser els seus dos darrers muntatges.
El 2004 betevé va fer aquesta notícia sobre la seva obra 'Rubianes solamente'.
El Barça de les sis copes
El 2009 és un any històric per al Barça. És el de les sis copes. Allò mai somiat: Lliga, Copa del Rei, Champions League, Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa i Mundial de Clubs. Sis de sis. Una gesta no aconseguida mai en futbol fins aleshores. L'èxit d'aquesta gesta cal atribuir-la evidentment a jugadors i al tècnic Josep Guardiola, que va establir una autèntica revolució tàctica i estratègica, combinat amb autèntic esperit de conjunt i d'equip al vestidor.
De la Champions, es recordarà el partit de semifinals contra el Chelsea, a Londres. El Barça havia encaixat un gol i els britànics, que eren molt perillosos en el contra atac, s'havien tancat i oferien una defensa inexpugnable. Però en temps de descompte, un potent xut d'Andrés Iniesta va entrar per l'escaire de la porteria de Petr Cech. El gol va suposar el passi a la final de Roma, que el Barça va guanyar el Manchester United per 2-0.
L'emoció, la tensió i el pes de tota una temporada en què s'havia guanyat tot es feia visible en l'entrenador Josep Guardiola al final del partit en una imatge que ja forma part de la història.
Sis dies després de la inauguració de l'estadi, el mateix Dani Jarque, molt estimat per als aficionats pericos, té un atac de cor mentre era a Itàlia, a l'hotel de concentració i parlava per telèfon amb la seva parella. Malgrat que se'l trasllada a l'hospital, els metges no poden fer res per reanimar-lo. La mort de Jarque deixa en xoc a companys i aficionats pericos. Cada vuit d'agost, la porta 21 de l'estadi s'omple de flors en honor a la seva memòria.
