Com seria una pel·lícula experimental sobre el procés? Érik Bullot articula al voltant d’aquest interrogant el film ‘Octubre a Barcelona’, que està creant en el marc de l’Xcèntric 2020. Es tracta d’un film-assaig que es va rodar durant un taller al CCCB amb diversos cineastes que dialoguen sobre com seria una aproximació audiovisual al conflicte català. El títol fa una clara referència cinematogràfica a ‘Octobre à Madrid’, en el qual Marcel Hanoun reflexionava sobre la possibilitat de fer una pel·lícula.
Bullot defineix el procés com un laboratori del possible i s’interessa, en primer lloc, pel seu vessant performatiu, ja que considera que la DUI (declaració unilateral d’independència) del 27 d’octubre encaixa amb la idea d’enunciat performatiu que el filòsof J. L. Austin va definir com aquells que, en ser pronunciats, realitzen l’acció que expressen. El director també es qüestiona sobre si es tracta d’una repetició (per tant, condemnada al fracàs) o una represa (amb possibilitat de canvi) de les declaracions prèvies.
En la línia dels seus treballs anteriors, en què es plantejava com fer una pel·lícula amb paraules, el cineasta francès ha donat al film també un format de conferència il·lustrada amb què va inaugurar la present temporada de l’Xcèntric. La programació durarà fins a l’abril i, sota el títol de Noves Formes, posa el focus en creadors com Edward Owens, Karpo Godina, John Smith o Amy Halpern, que han donat respostes des de la creació lliure realitats polítiques i socials en diferents moments històrics.
“Catalunya, les dues cares”, a Filippo ioco
Quan Filippo ioco va arribar a Barcelona fa uns anys, tenia ben poca informació sobre la història i la realitat catalanes. Però el context polític i social del procés el van impactar tant que va decidir que era important recollir els documents gràfics que els fotògrafs han anat generant a peu de carrer. Imatges que conformen la història d’un conflicte i que ara pengen als murs de Filippo Ioco Studio & Gallery, l’espai que va obrir al Poblenou el 2017.
“Catalunya, les dues cares” vol ser una exposició neutra i apolítica sobre les manifestacions i protestes independentistes i unionistes que han tingut lloc a la ciutat. La mostra reuneix obres de set periodistes i fotògrafs internacionals: Maurice Moeliker, Michael Riley, Sandra Lázaro, Vitor Schietti, Fernando Capdepón Arroyo, Gemma Gómez Forgas i Justin P. Brown. El fet que bona part dels autors, com el mateix Filippo Ioco, provinguin d’altres països els ha permès allunyar-se dels fets i documentar-los des d’una mirada externa. L’exposició es pot visitar fins al 12 de febrer.
