El pont del Bisbe és un dels atractius principals del barri Gòtic. Uneix el Palau de la Generalitat amb la Casa de les Canonges. Però sabies que no és pas un element gòtic? Encara que no ho sembli, el pont es va construir a principis del segle XX i és un dels elements més nous de tota l’arquitectura que s’aixeca al carrer del Bisbe. A continuació et resumim els gairebé 100 anys d’història del pont del Bisbe.
El pont del Bisbe no és gòtic: és del 1928
El Gòtic està considerat el centre històric de Barcelona, on va començar a aixecar-se la ciutat que coneixem actualment. De fet, tal com recorda l’Ajuntament de Barcelona, conserva vestigis de l’antiga Bàrcino romana, com és el cas de les restes arqueològiques que dormen sota la plaça del Rei. El terme “gòtic” ens pot fer pensar que el barri pertany a aquest estil arquitectònic, però res més lluny de la realitat. Hi ha nombrosos elements que, malgrat el seu aspecte, van construir-se durant l’època contemporània.
És el cas del pont del Bisbe, un pont de marbre amb una calavera travessada per una daga. Gairebé no hi ha turistes que marxin de Barcelona sense endur-se una fotografia d’aquest element que, aparentment, sembla que tingui segles d’història. Però no fa ni 100 anys que existeix: es va construir el 1928, en un context de nombroses reformes i restauracions a la zona. L’objectiu del pont era connectar la Casa de les Canonges amb el Palau de la Generalitat per sobre del carrer del Bisbe.
Qui va construir el pont del Bisbe?
L’obra va ser construïda per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, un deixeble i col·laborador del gran Antoni Gaudí, nascut l’any 1870 a Reus. És d’estil neogòtic, un corrent arquitectònic que, malgrat néixer el segle XIX, va continuar durant el XX i que es caracteritza, precisament, per obres típiques de l’arquitectura gòtica. De fet, durant el segle passat hi havia una voluntat de “goticitzar” el centre històric de la ciutat, fent el que es coneix ara com el barri Gòtic.
El pont del Bisbe, però, no és pas l’única obra de Rubió i Bellver a Barcelona. N’ha fet d’altres, com ara:
- la Casa Roviralta, a l’avinguda del Tibidabo
- la casa Golferichs
- la casa Pomar
- edificis de l’Escola Industrial de Barcelona
- la Casa Fornells
- la Casa Casacuberta
