Si s’arriba des del passeig de Sant Gervasi, una de les primeres mansions que hi trobem és la del creador d'aquesta avinguda: el doctor Salvador Andreu. Durant la Guerra Civil, però, aquí s'hi va instal·lar l'ambaixada de la Unió Soviètica. Després, la propietat va tornar a mans de la família Andreu. Just davant hi trobem aquesta casa, l'única abandonada de l'avinguda del Tibidabo. El doctor Andreu la va fer construir el 1911 per al músic Enric Granados. Hi havia un auditori on interpretava les composicions davant l'alta burgesia barcelonina. El músic, però, hi va viure molt poc temps perquè va morir cinc anys després. Si contiuem pujant per l'avinguda, hi trobarem contruccions d'estils molt diversos. Aquesta, coneguda com el Frare Blanc és una obra modernista de Joan Rubió Bellver. La casa Fornells, en canvi, segueix un estil més medieval. En aquesta avinguda les famílies més adinerades competien per tenir la casa més vistosa. La casa del número 32 és un dels escenaris de la famosa novel·la ‘L'ombra del vent’, de Carlos Ruiz Zafón. I, finalment la casa Arnús, una mansió neogòtica. D’aquesta manera, s’arriba al final de gairebé un quilòmetre i mig d'avinguda que ha mantingut l'esplendor tot i ser reconvertida amb els anys en seu d’universitats, col·legis, consolats, agències de publicitat i algun restaurant.
El número 18 de l’avinguda del Tibidabo, ara abandonat, era la casa d’Enric Granados. El mateix doctor Andreu la va fer construir perquè el músic disposés del seu propi auditori i interpretés les seves obres davant l’alta burgesia barcelonina. A canvi, Granados feia classes de piano a les filles del doctor Andreu, que vivia just al davant. Aquest intercanvi, però, va durar poc temps. El 1916 el compositor va morir al canal de la Mànega quan tornava dels Estats Units en un vaixell que va ser torpedinat per un submarí alemany.
El número 17 va ser la casa del doctor Andreu fins que va morir el 1928. Durant la Guerra Civil la finca va ser expropiada a la família Andreu, com la resta de la zona, i reconvertida en l’ambaixada de la Unió Soviètica. Actualment és la seu d’una mútua de salut però al soterrani encara es conserva el búnquer que s’hi va construir per acollir els treballadors de l’ambaixada en cas de necessitat.
L’avinguda del Tibidabo va ser escenari de les rivalitats de les famílies més poderoses de la ciutat per tenir la casa més vistosa i important de la zona. Per això van encarregar les seves torres als arquitectes més reconeguts de l’època. Enric Sagnier, Joan Rubió Bellver, Josep Puig i Cadafalch, o Adolf Ruiz Casamitjana van ser els responsables del disseny de les mansions que omplen banda i banda de l’avinguda.
La casa del número 32 es va fer famosa per haver estat un dels escenaris de la novel·la ‘L’ombra del vent’, de Carlos Ruiz Zafón. I al número 31 hi trobem la casa Roviralta, obra de Rubió i Bellver. També és coneguda com al Frare Blanc, perquè els terrenys havien estat propietat de l’ordre dels dominicans.
El punt final a l’avinguda del Tibidabo el posa la casa Evarist Arnús, una mansió neogòtica que forma part del paisatge de la muntanya del Tibidabo i que recorda un castell de conte de fades.
