L’historiador Gonzalo Berger i la Direcció General de la Memòria Democràtica busquen familiars de milicians que van morir en combat l’any 1936. L’objectiu és trobar parents que donin mostres d’ADN per poder identificar les restes humanes que es localitzin en l’exhumació de fosses de la Guerra Civil.
Per a Berger, aquesta informació és important per, “més enllà d’obrir fosses, poder posar noms i cognoms i dignificar-los“. A més, creu que identificar-los és “important per a les famílies per tancar un cercle dels combatents que van desaparèixer”.
La majoria dels milicians, de Barcelona
La crida per trobar familiars s’ha fet a través de les xarxes socials. En el compte de Twitter @MAC_1936 hi ha una llista de milicians que ha elaborat l’historiador després d’un treball d’investigació. Els ha distribuït per ciutats i pobles per facilitar els parents la localització, si bé la majoria de les persones de les quals es busca informació eren de Barcelona.
El responsable del projecte explica que és difícil trobar famílies si no tenen un cognom que no sigui gaire habitual. Tot i això, ja s’han posat a contacte algunes persones després de la crida feta per les xarxes socials.
Donar-los visibilitat per tenir-los presents en la memòria col·lectiva dels catalans”
Un catàleg amb informació sobre les milícies
La recerca de familiars acompanya un projecte iniciat pel mateix Gonzalo Berger en col·laboració amb l’Arxiu Nacional de Catalunya per poder documentar i conèixer qui hi havia darrere dels milicians que van lluitar contra l’alçament militar a Catalunya.
La investigació els ha permès crear un catàleg amb informació sobre les Milícies Antifeixistes de Catalunya amb dades que expliquen com es componien: per sexe, lloc de residència, filiació política, columna, front de destí i data de sortida o permanència al front.
Els subsidis de guerra ja han permès obtenir molta informació
Gonzalo Berger Mulattieri va fer la tesi doctoral sobre aquest moment històric amb el títol ‘Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 1 de juliol – 31 de desembre de 1936‘. Per poder desenvolupar l’estudi, va consultar el fons de l’Arxiu Nacional. En concret, va investigar sobre els subsidis de guerra rebuts per milicians i els seus familiars. Aquesta informació s’ha traduït en una base de dades que conté 18.466 registres de persones, en què consta el nom i els cognoms, el lloc de residència, la filiació política, la data de sortida al front, la columna i el front de destí.
Per la seva banda, l’Arxiu Nacional fa 10 anys que ofereix la reproducció digital dels certificats de subsidis, gairebé 200.000 imatges. A més, durant el procés de digitalització, l’arxiu va generar uns 122.500 registres en base de dades que descriuen el nom i cognoms de la persona que els cobrava. Però encara és un instrument incomplet i pendent de revisió.
Les dades recopilades per Berger i per l’Arxiu Nacional són complementàries i es poden relacionar, unificar i sistematitzar.
Qui eren les Milícies Antifeixistes de Catalunya?
El fracàs del cop d’estat de juliol del 1936 a Catalunya va desencadenar un procés revolucionari d’on va sorgir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes que va haver de respondre a les necessitats de la rereguarda i a l’amenaça militar a les seves fronteres. D’aquí sorgeixen les columnes de voluntàries i voluntaris creades durant les primeres setmanes d’enfrontament.
