La Sagrera es va annexionar a Barcelona el 1897. En poc temps va passar de ser de zona rural a centre industrial, amb gran densitat de població i una alta connectivitat. El 1885 hi arribava el tramvia d’Horta, que el 1901 es va electrificar. El metro havia arribat a Barcelona l’any 1924, i a principis dels 60 es va dissenyar un pla perquè arribés a tota la ciutat. El 1954 l’L1 ja arribava a la Sagrera.
Inaugurada pel general Franco i l’alcalde Porcioles
La perllongació Diagonal – la Sagrera de la Línia 5, es va inaugurar oficialment el 26 de juny del 1970, amb la presència del general Franco, Luis Carrero Blanco i l’alcalde d’aleshores, José María de Porcioles. Les obres van anar a càrrec del Ministeri d’Obres Públiques, que volia connectar tots els barris amb el metro. El barri de la Sagrera, en plena expansió per l’activitat industrial i el creixement de població, augmentava així la connectivitat que ja els donava l’L1.
Gairebé quatre quilòmetres de línia
Eren gairebé quatre quilòmetres de línia, que incorporaven les estacions de General Mola (rebatejada el 1982 com a Verdaguer), Sagrada Família, Dos de Maig (avui, Sant Pau – Dos de Maig) i Camp de l’Arpa. Es va conèixer com a línia V/II perquè les tres últimes estacions pertanyien al primitiu projecte de la Línia 2. La Sagrera es començava a perfilar com un node de comunicació, el cor de Barcelona.
Cotxes nous
Per cobrir les necessitats de servei que va comportat la posada en marxa del nou traçat es van posar en circulació els dos primers cotxes de la sèrie 1000, que durant molts anys es van identificar amb la Línia 5.
A partir del 1971, amb el Pla de Metro, aquest servei es va estendre també a les poblacions limítrofes que havien experimentat un fort creixement urbanístic amb l’arribada de la immigració.
