Una lona blanca de ploripopilè ja cobreix part de la teulada de fibrociment dels tallers de metro de la Sagrera. A partir d’aquest dissabte, els operaris treballaran al seu interior per retirar les planxes amb amiant. Uns depressors s’encarregaran de xuclar i filtrar l’aire a l’interior de la lona per evitar que s’alliberin fibres d’aquest material cancerigen a l’ambient.
Les plaques es trauran pel lateral del carrer d’Hondures i s’empaquetaran seguint els protocols per a l’amiant. S’ha escollit aquest mètode de treball més segur, el de la bombolla, per la complexitat de l’entorn on s’ubica la coberta, de 3.000 metres quadrats, que es troba en un interior d’illa a tocar de finques i de l’Escola l’Estel.
A més, es faran mesuraments de fibres a l’ambient (com els que es van fer a l’entorn de l’Abaceria) per comprovar que no hi ha cap risc per a la salut. Les obres s’emmarquen en el pla de desamiantatge de les instal·lacions del metro i es va decidir fer-les durant l’estiu perquè l’Escola l’Estel, que es troba a tocar del fibrociment, fos tancada. Els treballs s’allargaran fins a finals d’agost i es faran en sis trams.
Una coberta amb 60 anys de vida
Sota la coberta hi trobem el taller central del metro que connecta amb les vies de la Línia 1 i és on es repara i posa al dia el material mòbil. El sostre de fibrociment, actualment malmès en alguns punts, es va instal·lar durant els anys 60. Això vol dir que ha superat, de llarg, la vida útil del material, d’uns 30 anys, a partir dels quals els experts alerten que comença a existir un risc de degradació.
Una legislació laxa que no protegeix els veïns
El fet que sigui un equipament públic ha beneficiat, en aquest cas, els veïns ja que, com a l’Abaceria, s’han extremat les mesures de seguretat, que van més enllà del que marca la legislació espanyola, força laxa. No es pot dir el mateix d’altres retirades més recents, aquestes privades, com la de l’antic Cinema Urgell, que es va treure sense bombolla i va causar la indignació del veïnat, que es va mobilitzar.
Els veïns, amb el suport de nombroses plataformes veïnals, van exigir que es tracti l’amiant com un problema de salut pública i no només laboral. Els protocols de retirada d’aquest material es basen, sobretot, en la protecció dels treballadors que s’encarreguen de retirar-lo però no es té en compte com pot afectar l’entorn on s’ubica.
